El Monestir de Ripoll és un dels monuments més importants del patrimoni català. Aquesta joia romànica rep milers de visitants cada any.
El Monestir de Ripoll és un dels monuments més importants del patrimoni català. Aquesta joia de l’art romànic es troba a la comarca del Ripollès i rep milers de visitants cada any.
La Portada: una bíblia de pedra al Monestir de Ripoll
L’element més famós del Monestir de Ripoll és, sens dubte, la seva portalada del segle XII. Aquesta obra mestra de l’escultura romànica és coneguda com la “Bíblia en pedra“. A través de les seves figures, els monjos explicaven les escriptures al poble, que no sabia llegir ni escriure.
Si observem detingudament la portalada del Monestir de Ripoll podem veure escenes detallades de l’Antic Testament. Era una de les claus, que encara avui fascina, de la comunicació visual de l’edat mitjana.
El Claustre del Monestir de Ripoll
Un altre espai imprescindible és el claustre. El claustre del Monestir de Ripoll consta de dos pisos amb estils diferents. El pis inferior destaca per la seva elegància romànica, mentre que el superior mostra l’evolució cap al gòtic.
Cada capitell està esculpit amb motius vegetals, animals o figures humanes que tenen un significat simbòlic.
L’Scriptorium de Ripoll
Durant segles, el Monestir de Ripoll va ser un dels centres culturals més influents d’Europa. El seu scriptorium va produir manuscrits de gran valor científic i litúrgic. Gràcies a la feina dels monjos copistes, es van preservar textos clàssics i coneixements d’astronomia i matemàtiques.
Les tombes reials i el panteó de comtes
El Monestir de Ripoll no és només un centre d’oració, sinó també un panteó històric. Aquí descansen les restes d’alguns dels comtes més importants de la història de Catalunya. El més destacat és Guifré el Pelós, el considerat com el fundador dels països catalans i de la dinastia comtal catalana.
Les urnes sepulcrals estan situades en llocs d’honor dins de l’església. Cada sepulcre té la seva pròpia història i simbolisme.
L’arquitectura i les reformes del segle XIX
L’aspecte actual de l’església del Monestir de Ripoll es deu en gran part a una reconstrucció neoromànica. Durant el segle XIX, el monestir va patir un incendi devastador i va quedar en ruïnes. Gràcies a l’impuls del bisbe Morgades, es va iniciar una restauració profunda.
Aquesta reforma va permetre salvar la portalada i reconstruir la basílica amb cinc naus. El Monestir de Ripoll s’ha convertit així en un mirall de la voluntat de recuperació del patrimoni.
Situat a la confluència dels rius Ter i Freser, el Monestir de Ripoll gaudeix d’un entorn natural privilegiat. La comarca del Ripollès ofereix moltes altres activitats per als visitants. Després de la visita cultural, podràs gaudir de rutes de senderisme per la muntanya.
La Cartoixa de Montalegre és un monestir de l’ordre cartoixà situat a Tiana, municipi del Maresme. Actualment, aquesta és l’única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos vivint-hi.
L’edifici
És un conjunt d’edificis dividit en tres sectors: el primer està habitat per conversos, el segon té dependències comunes (com l’església gòtica, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre), i el tercer sector és el que està destinat a la vida eremítica (dos claustres amb 30 cel·les al voltant).
L’església està formada per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg i 8,4 m d’amplada. No té capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i presbiteri amb una volta d’arestes que conflueixen en una clau. Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l’ordre. A l’esquerra de l’absis hi ha la sagristia i, al fons del presbiteri s’obre el Sagrari. La porta principal del temple és d’estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen.
A part d’aquesta i dels tres claustres, també hi ha una torre de defensa de planta rodona. La seva part superior està modificada amb acabats i una teulada èpoques més recents. Conserva la corsera i diverses espitlleres.
La seva impressionant història
Però, sota la seva impressionant aparença, s’hi amaga una llarga trajectòria d’ocupants i de finalitat, passant de ser el refugi d’ordres religioses a hospitals en temps de necessitat.
Les primeres notícies del monestir daten al 1247. Originalment era un convent femení on hi van conviure monges agustines fins al 1362. Tot i les generoses donacions que rebia l’indret, a causa de la soledat i de l’aïllament del lloc, la comunitat va decidir traslladar-se al paratge on actualment hi ha l’església de Santa Maria de Montalegre de Barcelona.
El conjunt monàstic va anar passant per diversos compradors fins que el 1415 va ser venut al prior de Vallparadís, el qual necessitava un recinte més gran per a la seva comunitat, i aquell mateix any es van iniciar les obres de la nova cartoixa, essent finalitzades el 1463. L’any 1434 se’ls hi va unir una petita comunitat de monjos que venien del monestir de Sant Pol.
La comunitat hi va estar establerta fins al 1814, quan van haver d’abandonar el monestir a causa de la Guerra del Francès. Set anys més tard, durant l’epidèmia del tifus, les autoritats van instal·lar un hospital pels afectats. Finalment amb la Desamortització de Mendizábal al 1836, el convent va ser expropiat per l’Estat. Durant l’epidèmia de febre groga, al 1870 el convent va ser novament utilitzat com a hospital.
Al 1901 s’hi va instal·lar una comunitat de cartoixans francesos format per 21 pares i 16 germans. Vuit anys més tard se’ls va unir l’anomenada “casa de monges”, que era una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir la comunitat dels possibles atacs, quedant-se fins al 1915. Van aguantar fins al 1936, quan amb l’esclat de la Guerra Civil es van dispersar, morint assassinat sis d’ells.
L’any 1939, després de que el conjunt tornés a funcionar com a hospital (aquest cop pels ferits de guerra), els monjos van tornar a la Cartoixa.
La cartoixa va estar amagada fins als incendis que van patir els boscos de Tiana al 1994. Els voltants de l’indret es van cremar, i el monestir va quedar al descobert dels tianencs.
Tot i que el conjunt no és generalment visitable, a causa que els monjos que hi viuen són de clausura, si que es pot visitar l’edifici des de l’exterior i accedir a la capella annexa en horaris de misa, els diumenges i solemnitats religioses a 2/4 d’11 del matí. Dos cops l’any, el dia de Corpus i per Sant Bru, el 6 d’octubre, s’ofereix una missa a l’interior de l’església del monestir, però només hi poden accedir els homes.
Montserrat és el cor espiritual de Catalunya, on unes formacions geològiques úniques abracen un monestir mil·lenari i la venerada Moreneta. A poca distància de Barcelona, aquest indret ofereix una fusió perfecta de cultura, rutes de senderisme i un accés espectacular amb cremallera o aeri. Tant si decidiu pujar a peu pels camins històrics com en transport públic, descobrireu un paisatge que uneix fe, art i natura. És una visita imprescindible per gaudir d’unes vistes inoblidables i connectar amb la història del país.
Un dels indrets més intrigants de Catalunya és el massís de Montserrat. A tan sols una mica més d’una hora de Barcelona, trobem un Monestir envoltat de muntanyes que semblen flotar. El lloc no només proporciona una àmplia riquesa natural, sinó també un context històric i cultural abundant.
Història del Monestir de Montserrat
La història de Montserrat és, com a molts paratges, una suma de fets documentats i històries mítiques que es poden seguir des de fa més de mil anys. Es diu que al segle I, uns pastors van veure una llum i van escoltar cants celestials provinents de la muntanya. En seguir-los, van arribar a una cova on van trobar una imatge de la Mare de Déu. Quan el bisbe de Manresa va intentar traslladar-la, es diu que la figura va fer-se tan pesada que es va entendre que la seva voluntat era quedar-se on era. És així com neix la imatge i el culte de la Moreneta.
Històricament parlant, però, els orígens es plantegen al voltant del segle XI amb l’Abat Oliba. La fundació del monestir va resultar un èxit, i ben aviat es va convertir en un centre de pelegrinatge molt destacat durant l’edat mitjana. Així i tot, el monestir també ha viscut etapes tèrboles; després de la Guerra del Francès (1811-1812), amb l’entrada de les tropes de Napoleó a Espanya, el recinte va quedar completament destruït. La reconstrucció va iniciar-se el 1844 gràcies a la persistència dels monjos i dels catalans.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el monestir també va patir, però gràcies a la intervenció de la Generalitat es va evitar la seva destrucció. A la Segona Guerra Mundial (1939-1945), es van realitzar incursions per part de l’exèrcit alemany a la zona, ja que Hitler creia que el Sant Grial es trobava amagat a les muntanyes de Montserrat. Avui dia, Montserrat segueix sent el cor espiritual de Catalunya, custodiat per una comunitat de monjos benedictins que mantenen viva la regla de “l’ora et labora” (prega i treballa) i atenen el santuari, l’escolania i l’acollida als pelegrins.
Què visitar?
1. El Santuari i la Basílica. És el cor de la visita al monestir. A l’interior de la Basílica (segle XVI, reconstruïda al XIX) es pot admirar l’arquitectura i accedir al Cambril per venerar la Mare de Déu de Montserrat, la talla romànica del segle XII. Els diumenges es pot escoltar també l’Escolania de Montserrat un dels cors de nois més antics d’Europa. Els turistes han de pagar entrada, però els residents poden accedir gratuïtament reservant entrades a la seva pàgina web.
2. Rutes de senderisme recomanades:
Camí de la Santa Cova (Fàcil/Moderat): Un recorregut d’uns 2,7 km (anada i tornada) que baixa fins al lloc on la llegenda situa la troballa de la Mare de Déu. El camí és un “Rosari Monumental” amb escultures d’artistes modernistes com Gaudí, Llimona i Puig i Cadafalch.
Camí de Sant Miquel (Fàcil): Una passejada d’uns 20 minuts des del monestir que porta a la Creu de Sant Miquel, un mirador excepcional amb una de les millors panoràmiques del Monestir i del Pirineu.
Cim de Sant Jeroni (Moderat/Difícil): Per als amants del tresc, és la ruta per assolir el punt més alt del massís (1.236 m). Són unes 3 hores i mitja entre anada i tornada, amb vistes impressionants de tot Catalunya (i fins i tot Mallorca en dies molt clars).
Pujada al monestir…
… Des de Collbató (Moderat): El Camí Vell és una ruta històrica que s’enfila sota les grans parets verticals del massís. passa per la Santa Cova abans d’arribar a dalt, al monestir. Són unes dues hores de ruta només anada, però la tranquil·litat i la poca massificació d’aquesta ho compensa.
… Des de Monistrol de Montserrat (Moderat/Difícil): La Drecera dels Tres Quarts (GR-96) és el camí clàssic dels que pugen des de l’estació de ferrocarrils caminant. D’aproximadament 1 h 45 min de pujada, ressegueix l’antiga canonada d’aigua. Hi ha un gran tram d’escales i molta ombra, perfecta per dies assolellats.
3. Cultura i Art No deixis de visitar el Museu de Montserrat (MDM), que sorprèn per la qualitat de la seva col·lecció, amb obres de Caravaggio, El Greco, Picasso, Dalí i Monet, a més de peces arqueològiques de l’Orient Bíblic.
Com arribar-hi?
En transport públic, des de Barcelona, el més còmode és agafar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): s’ha d’agafar la Línia R5 direcció Manresa a la parada de Plaça Espanya i baixar a una de les següents parades:
1. Aeri de Montserrat → et porta en telefèric fins al monestir, oferint vistes de 360 graus.
2. Monistrol de Montserrat → aquí es pot agafar el cremallera que puja fins al monestir o anar fins al poble i des d’allà pujar caminant.
Una vegada a dalt, es pot utilitzar el Funicular de Sant Joan per pujar a la zona alta i veure les ermites, o el Funicular de la santa Cova que baixa a l’inici de camí de la cova que hem comentat abans.
També es pot anar en cotxe o en autocar, amb el qual es pot pujar fins al mateix santuari per la carretera BP-1121. L’aparcament és de pagament, i sobretot en dies festius i caps de setmana s’omple ràpidament. Una alternativa per evitar això, és anar només fins a Monistrol, aparcar al poble, i pujar amb el Cremallera.
