Aquesta tradició del Corpus a Barcelona celebra la fecunditat primaveral combinant simbolisme pagà i religiós. Un ou buit balla sobre un raig d’aigua, convidant els ciutadans i turistes a passejar per redescobrir els diferents patis i claustres de la ciutat.
L’Ou com Balla a la Catedral de Barcelona. Imatge de Xavier Caballé a WeBarcelona
L’arribada de la primavera i el bon temps a Barcelona ve acompanyada d’una de les tradicions més singulars del Corpus Christi a Catalunya. L’ou com balla típic de Barcelona, i capta l’atenció per la seva senzillesa: un ou, col·locat just a sobre d’un raig d’aigua d’una font, fa saltironsenvoltat deflors i a sobre de cireres vermelles disposades a la base del brollador.
D’una banda, recull la simbologia pagana i estacional de la primavera, on l’ou, l’aigua i les flors representen la fecunditat, la vitalitat i la regeneració contínua de la natura. De l’altra, la lectura religiosa popular hi veu la representació de la Sagrada Forma (l’ou) elevada per sobre del calze o dins d’una rica custòdia ornada amb pedres precioses (les flors i els fruits).
Història de la tradició de l’ou com balla
Tot i que l’origen exacte d’aquesta pràctica és difícil de precisar i beu de l’antiga tradició de jocs d’aigua mediterranis, la seva presència a la capital catalana està plenament documentada des de fa segles. Sabem amb certesa que la tradició ja existia l’any 1636, moment en què els llibres de comptabilitat de l’obra de la catedral de Barcelona registren la compra d’ous per al brollador durant el dia de Corpus i la seva vuitada. Aquestes anotacions també incloïen les despeses per engalanar la font del claustre, una pràctica decorativa que es duia a terme, com a mínim, des de l’any 1580.
El truc del misteri
El misteri de per què l’ou no cau i balla ininterrompudament té una explicació que combina l’artesania de la tradició amb la dinàmica de fluids. L’ou que s’utilitza no és sencer, sinó que es buida prèviament fent-hi un petit forat a cada extrem. Moltes vegades, aquests orificis se segellen amb una gota de cera per tapar-los, donant a l’ou el pes i l’equilibri perfectes.
On veure-ho?
El caràcter cívic i festiu del Corpus ha convertit l’ou com balla en una invitació perfecta per sortir a passejar i descobrir els patis d’ensomni de la Barcelona històrica. Els emplaçaments tradicionals per excel·lència són:
La Catedral de Barcelona: La font del seu claustre gòtic és el bressol històric de la tradició.
La Casa de l’Ardiaca: L’actual seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat ofereix un dels muntatges més clàssics.
Amb els anys, l’impuls de la festa ha fet que la ruta s’expandeixi a molts altres edificis singulars, com ara:
El claustre de la parròquia de la Concepció, que tot i quedar fora de l’itinerari de Ciutat Vella, manté viva la dansa ininterrompudament des de fa molts anys.
A part d’una peculiaritat visual, aquest costum és una finestra oberta a la capital catalana del segle XVII. No només és singular, sinó que també construeix una ruta que convida a redescobrir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.
La música és el veritable nucli de les Festes Majors, i la comarca del Garraf destaca precisament per la seva riquesa en aquesta. Des de La Boja i La Polca del Barril a la sardana dels Gegants de Sitges, les melodies tradicionals són les que acompanyen les colles i estructuren els actes: ens trobem amb el gran testimoni viu de la cultura popular catalana.
Ball de cintes de la Festa Major de Sitges (de la col·lecció del web Sitges Festa Major)
A Catalunya, les Festes Majors són un dels principals components de la identitat que ens conforma: els sants, els balls populars, els gegants i capgrossos, i, com a element principal, la música. El repertori musical de les Festes Majors compta amb melodies i peces que estructuren els actes i acompanyen les diferents colles,constituint així el veritable fil conductor de les festes. Hi ha peces comunes al voltant de tota la comunitat autònoma, però també hi ha cançons i composicions més típiques a unes comarques que d’altres: la comarca del Garraf compta amb una riquesa sonora inherent a la personalitat de la regió.
Música d’arreu del Garraf
El Toc de Matinades té una funció clara d’obertura oficial; és la primera cançó que sona de matinada el dia del Sant Patró i, alhora, s’utilitza per iniciar la celebració el dia de la vigília just al migdia. Com a particularitat, a la vila de Sitges aquesta peça també es toca durant les processons de Corpus, on s’interpreta juntament amb el Toc de Processó.
Pel que fa als balls de bastons, la cançó més típica de la zona és la coneguda popularment com La Boja, tot i que a la població de Sant Pere de Ribes se l’anomena Les Creus. Aquest nom prové directament de la coreografia que els bastoners ballen en aquesta dansa, on en un moment determinat col·loquen els seus bastons formant la figura d’una creu.
D’altra banda, La Polca del Barril és un dels passacarrers més famosos, ja que s’utilitza per fer popurris musicals en pràcticament qualsevol ball que implementi la gralla i permeti executar balls lliures. És una peça fonamental per a balls de gegants i bastons. És, a més, una de les melodies més aclamades pel públic, que no només la taral·leja, sinó que també hi canta l’emblemàtic “Visca la Festa Major!” al ritme i amb la melodia de la música. S’utilitza molt per animar les ballades finals i a les exhibicions a les places.
Sardanes de les Festes Majors de Sitges
Si ens fixem en les festes majors de Sitges en concret, trobem un conjunt de sardanes amb un paper tradicional molt específic:
Processó de Sant Bartomeu.Va ser composta per Antoni Català i Vila l’any 1920. Aquesta peça s’interpreta el 23 d’agost, el dia de la vigília, al Cap de la Vila i a càrrec de la Cobla Mar i Cel. També sona durant la processó que tanca la jornada al mateix carrer de Sant Bartomeu. En aquests actes, els gegants ballen aquesta sardana davant del sant, tant a la processó de la vigília com l’endemà, 24 d’agost.
Sardana de Festa Major. Aquesta sardana es balla formant una gran rotllana al Cap de la Vila, amb la particularitat que els gegants ballen simultàniament situats just a l’interior d’aquest cercle. La peça s’interpreta a la sortida d’ofici, durant la cercavila que acompanya tot el consistori fins a l’Ajuntament. Mentre la Cobla Mar i Cel toca, tots els elements festius fan la tradicional volta a l’edifici: primer l’inicien els gegants, després passen les colles de foc i, finalment, la resta de balls, com els bastons o les gitanes.
Els Gegants de Sitges. Aquesta és una composició exclusiva i única de Sitges. La ballen exclusivament els gegants, ja sigui durant les festes de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, o a Santa Tecla, el 23 de setembre. Es toca just en el moment del tancament que la comitiva passa pel Passeig de la Ribera, el passeig marítim. Quan els gegants hi arriben, es deixen les gralles durant uns moments per poder ballar conjuntament amb la cobla aquesta sardana tan pròpia.
El paisatge musical de les Festes Majors del Garraf és un testimoni viu de la cultura catalana i de la identitat de la comarca. Mantenir aquestes melodies i tradicions despertes és una responsabilitat comuna.
Montserrat és el cor espiritual de Catalunya, on unes formacions geològiques úniques abracen un monestir mil·lenari i la venerada Moreneta. A poca distància de Barcelona, aquest indret ofereix una fusió perfecta de cultura, rutes de senderisme i un accés espectacular amb cremallera o aeri. Tant si decidiu pujar a peu pels camins històrics com en transport públic, descobrireu un paisatge que uneix fe, art i natura. És una visita imprescindible per gaudir d’unes vistes inoblidables i connectar amb la història del país.
Un dels indrets més intrigants de Catalunya és el massís de Montserrat. A tan sols una mica més d’una hora de Barcelona, trobem un Monestir envoltat de muntanyes que semblen flotar. El lloc no només proporciona una àmplia riquesa natural, sinó també un context històric i cultural abundant.
Història del Monestir de Montserrat
La història de Montserrat és, com a molts paratges, una suma de fets documentats i històries mítiques que es poden seguir des de fa més de mil anys. Es diu que al segle I, uns pastors van veure una llum i van escoltar cants celestials provinents de la muntanya. En seguir-los, van arribar a una cova on van trobar una imatge de la Mare de Déu. Quan el bisbe de Manresa va intentar traslladar-la, es diu que la figura va fer-se tan pesada que es va entendre que la seva voluntat era quedar-se on era. És així com neix la imatge i el culte de la Moreneta.
Històricament parlant, però, els orígens es plantegen al voltant del segle XI amb l’Abat Oliba. La fundació del monestir va resultar un èxit, i ben aviat es va convertir en un centre de pelegrinatge molt destacat durant l’edat mitjana. Així i tot, el monestir també ha viscut etapes tèrboles; després de la Guerra del Francès (1811-1812), amb l’entrada de les tropes de Napoleó a Espanya, el recinte va quedar completament destruït. La reconstrucció va iniciar-se el 1844 gràcies a la persistència dels monjos i dels catalans.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el monestir també va patir, però gràcies a la intervenció de la Generalitat es va evitar la seva destrucció. A la Segona Guerra Mundial (1939-1945), es van realitzar incursions per part de l’exèrcit alemany a la zona, ja que Hitler creia que el Sant Grial es trobava amagat a les muntanyes de Montserrat. Avui dia, Montserrat segueix sent el cor espiritual de Catalunya, custodiat per una comunitat de monjos benedictins que mantenen viva la regla de “l’ora et labora” (prega i treballa) i atenen el santuari, l’escolania i l’acollida als pelegrins.
Què visitar?
1. El Santuari i la Basílica. És el cor de la visita al monestir. A l’interior de la Basílica (segle XVI, reconstruïda al XIX) es pot admirar l’arquitectura i accedir al Cambril per venerar la Mare de Déu de Montserrat, la talla romànica del segle XII. Els diumenges es pot escoltar també l’Escolania de Montserrat un dels cors de nois més antics d’Europa. Els turistes han de pagar entrada, però els residents poden accedir gratuïtament reservant entrades a la seva pàgina web.
2. Rutes de senderisme recomanades:
Camí de la Santa Cova (Fàcil/Moderat): Un recorregut d’uns 2,7 km (anada i tornada) que baixa fins al lloc on la llegenda situa la troballa de la Mare de Déu. El camí és un “Rosari Monumental” amb escultures d’artistes modernistes com Gaudí, Llimona i Puig i Cadafalch.
Camí de Sant Miquel (Fàcil): Una passejada d’uns 20 minuts des del monestir que porta a la Creu de Sant Miquel, un mirador excepcional amb una de les millors panoràmiques del Monestir i del Pirineu.
Cim de Sant Jeroni (Moderat/Difícil): Per als amants del tresc, és la ruta per assolir el punt més alt del massís (1.236 m). Són unes 3 hores i mitja entre anada i tornada, amb vistes impressionants de tot Catalunya (i fins i tot Mallorca en dies molt clars).
Pujada al monestir…
… Des de Collbató (Moderat): El Camí Vell és una ruta històrica que s’enfila sota les grans parets verticals del massís. passa per la Santa Cova abans d’arribar a dalt, al monestir. Són unes dues hores de ruta només anada, però la tranquil·litat i la poca massificació d’aquesta ho compensa.
… Des de Monistrol de Montserrat (Moderat/Difícil): La Drecera dels Tres Quarts (GR-96) és el camí clàssic dels que pugen des de l’estació de ferrocarrils caminant. D’aproximadament 1 h 45 min de pujada, ressegueix l’antiga canonada d’aigua. Hi ha un gran tram d’escales i molta ombra, perfecta per dies assolellats.
3. Cultura i Art No deixis de visitar el Museu de Montserrat (MDM), que sorprèn per la qualitat de la seva col·lecció, amb obres de Caravaggio, El Greco, Picasso, Dalí i Monet, a més de peces arqueològiques de l’Orient Bíblic.
Com arribar-hi?
En transport públic, des de Barcelona, el més còmode és agafar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): s’ha d’agafar la Línia R5 direcció Manresa a la parada de Plaça Espanya i baixar a una de les següents parades:
1. Aeri de Montserrat → et porta en telefèric fins al monestir, oferint vistes de 360 graus.
2. Monistrol de Montserrat → aquí es pot agafar el cremallera que puja fins al monestir o anar fins al poble i des d’allà pujar caminant.
Una vegada a dalt, es pot utilitzar el Funicular de Sant Joan per pujar a la zona alta i veure les ermites, o el Funicular de la santa Cova que baixa a l’inici de camí de la cova que hem comentat abans.
També es pot anar en cotxe o en autocar, amb el qual es pot pujar fins al mateix santuari per la carretera BP-1121. L’aparcament és de pagament, i sobretot en dies festius i caps de setmana s’omple ràpidament. Una alternativa per evitar això, és anar només fins a Monistrol, aparcar al poble, i pujar amb el Cremallera.
“Montblanc Desaparegut” d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras, obre una finestra al passat gràcies a la recopilació de fotografies d’arxiu i fons familiars. El llibre documenta l’evolució urbana, la societat catalana i les tradicions perdudes de Montblanc des del segle XIX fins a la dècada de 1960.
El gener i la promesa de, almenys, dos mesos més de fredor d’hivern, ens fan somiar amb les temporades càlides de l’any. Sembla que els darrers dies tothom fuig als seus records de les vacances de juliol o de l’escalfor d’aquell got de cafè a l’entrada de setembre. Nosaltres tendim a tornar a les festes de primavera, entre elles, Sant Jordi. Roses, llibres i senyeres per total Catalunya. Però al mite del nostre estimat cavaller, també s’inclou un indret especial: Montblanc. Al llibre Montblanc Desaparegut, d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras, fem un viatge al passat; a través de la recopilació de fotografies antigues, els autors ens porten pels carrers i les històries del poble.
La datació de les imatges es comprèn entre els finals del s. XIX i els anys 60 del s. XX, i encara que moltes han sigut extretes de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, també compta amb fotografies de fons familiars privats, el que aporta fotos que no havien sigut mai publicades de les tradicions i costums de l’època. Rebollo i Carreras ens porten agafats de la mà pel canvi cultural, arquitectònic i social de Montblanc al llarg de l’últim segle, amb exemples com les processons de Corpus Christi, la Festa Major, o els Gegants i Nans originals impresos a les seves pàgines.
Montblanc Desaparegut és un llibre que ens desvela tant gràfica com textualment sobre la història d’un poble estimat per tots, ple d’històries sobre la societat catalana i, naturalment, de llegendes.
