| La Sopa de Verges és una celebració gastronòmica que s’organitza de forma col·lectiva al poble de Verges (Baix Empordà) cada dimarts de carnaval, per mantenir una costum que es remunta a l’Època Medieval.
Una mica d’història La tradició de la Sopa de Verges està connectada a la Quaresma i el Carnaval, i va començar cap al segle XIV, concretament a l’època dels senyors feudals. Antigament, l’acte s’anomenava Sopa dels Pobres, i existeixen diverses teories sobre el seu origen: Hi ha qui diu que La Sopa era un àpat popular que organitzaven els senyors feudals per convidar el poble i els vassalls a menjar a tall de compensar l’esforç fet durant l’any (és a dir, que era com un acte d’almoina). D’altres, també diuen que era un menjar que preparaven els nobles per la gent del poble, però amb l’objectiu de buidar el rebost abans de la primavera i així aprofitar aquells aliments que estaven a punt de fer-se malbé. Finalment, algunes teories consideren que, senzillament, era un àpat que elaboraven els pobres per ajudar-se entre ells. Sigui com sigui, el que és segur és que La Sopa de Verges era una tradició que servia, i avui dia encara serveix, per tancar el cicle de Carnaval. L’associació de La Sopa de Verges amb l’època medieval es fonamenta a partir d’algunes referències històriques. Per una banda, existeix un dibuix del notari Miquel Corsaví de Castelló d’Empúries, datat entre el 1348 i el 1402, en què apareixen dues persones preparant un brou en una cassola. Se sap que Miquel Corsaví anava sovint a la notaria de Verges, i també que a Castelló d’Empúries no se celebrava cap festivitat semblant, per tant, el seu dibuix es relaciona directament amb La Sopa de Verges. Per altra banda, també existeixen uns versos de l’any 1952 de Joan Amades, un folklorista, que estan recollits a la seva obra ‘El Costumari català’ i diuen: “A Verges repartien La Sopa als Pobres. Els més rics pagaven les despeses. El rector beneïa la sopa. els qui portaven les calderes, deixaven les peroles i s’encarregaven de l’organització teníen dret a prendre part en el ballet de deu que es ballava com a final de festa”. Sobre la sopa Les sopes, i els plats de cullera en general, són molt típics de la dieta mediterrània. Són plats que contenen aliments frescos i d’una gran varietat, i per tant esdevenen una gran font de nutrients; són plats amb un alt contingut en aigua, i per això també van molt bé per hidratar; i són plats que, en ser tan complets, tenen un gran efecte d’atipament, fet que serveix per entrar en calor i agafar forces. En el cas de La Sopa de Verges, els ingredients són molt variats, ja que es recullen mitjançant l’acte de ‘La Passada’. Si més no, sempre solen ser cigrons, fesoles fideus, trumfes, ceba, pollastre, vedella, xai… La Festa Referent a l’actualitat, la festa de la Sopa de Verges comença molt abans del dimarts de carnaval, en què se celebra l’acte final. Unes setmanes abans, les veïnes i els veïns del poble (que conformen l’Associació de La Sopa) es reuneixen per anar a fer la llenya que servirà per coure La Sopa. Llavors, el diumenge de Carnaval es fa el que s’anomena ‘La Passada’: un recorregut per la vila i els masos del voltant que serveix per recaptar ingredients per La Sopa, amb l’acompanyament d’un grup de músics i els gegants, en Perol i La Sopa. En ‘La Passada’, la gent contribueix de manera solidària amb els aliments i els estris de cuina que vol, i, per tant, al final, es crea un brou fet per tots i amb ingredients ben diversos. Finalment, un cop arriba el dia, només falta cuinar! La feina del dimarts de carnaval comença molt aviat, cap a les set del matí, quan la gent de Verges ja comença a preparar l’espai i el més important: la cocció de La Sopa en els perols. L’acte se celebra a la Plaça Major (o com anomenen els vergelitans/es “a plaça”), on a més dels perols es disposen tot de taules per dinar un cop arribada l’hora. A més, com que el matí és llarg i requereix molta feina, enmig de la jornada es serveix un esmorzar. Llavors, entre les dues i les tres de la tarda, La Sopa està llesta i ‘les servidores’, vestides per la festa, comencen a servir les racions. Al dinar hi assisteix tant gent de Verges com de pobles del voltant i visitants, i en els últims anys s’ha calculat que se serveixen gairebé 3.000 plats de sopa. En resum, La Sopa de Verges és una costum i àpat multitudinari que es caracteritza per reunir-se a menjar conjuntament, preparar un plat ancestral, i tancar el Carnaval; i és una de les celebracions més preuades i conegudes del poble de Verges. |
La Sopa de Verges
La Sopa de Verges és una costum gastronòmica multitudinària que se celebra al poble de Verges cada dimarts de carnaval, i que recull una tradició que es remunta a l’època dels senyors feudals.
