Sant Jordi a Catalunya: De la llegenda a la festa del llibre

La primavera porta a Catalunya un dels dies festius més celebrats al calendari: la diada de Sant Jordi. El 23 d’abril no és més que una gran festa literària, si no és tota una celebració per a tots els catalans amb orígens llegendaris.

Els orígens de la llegenda i el culte al Sant

La figura de Sant Jordi va ser un militar romà d’origen grec, martiritzat l’any 303 dC i que va acabar morint el 23 d’abril d’aquell mateix any, per no voler renunciar a la seva fe cristiana i negar-se a perseguir els cristians. A partir d’aquí és quan es comença a retre homenatge com a màrtir i a sorgir històries fantàstiques, fins que a l’edat mitjana, per tota la Corona d’Aragó, es va estendre el culte a Sant Jordi. És aquí on es troben les arrels de la llegenda que tots coneixem, popularitzada gràcies a la Llegenda àuria escrita pel flare Iacopo da Varazze, on apareixen el drac, la princesa i la rosa.

Però no va ser fins al 1427 quan es va començar a generalitzar la festa de Sant Jordi i el 1456 va esdevenir el patró oficial de Catalunya. Això no obstant, a finals del segle XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan es va buscar recuperar les institucions i la llengua catalana utilitzant símbols que unissin el poble, i un d’aquests va ser la figura de Sant Jordi. Aquest símbol representava el passat gloriós medieval i la lluita contra l’opressió, això fa que els intel·lectuals revifessin el culte fins a la instauració de Sant Jordi com a diada patriòtica, cívica i cultural.

Des d’aleshores el 23 d’abril s’ha transformat en un dia per celebrar l’amor on s’intercanvien roses i llibres. Però com han esdevingut aquests elements en símbols representatius de la diada?

Simbolisme de la rosa

Per una banda, la rosa vermella sembla un costum comercial modern, però té arrels profundes. Al segle XV, a Barcelona, ja se celebrava l’anomenada “Fira dels Enamorats” als voltants del Palau de la Generalitat. Durant aquesta data, els joves i els promesos acudien al Pati dels Tarongers del Palau, on se celebrava una missa a la capella de Sant Jordi. A la sortida, els promesos tenien el costum de regalar una rosa vermella a les dones com a símbol de passió i cortesia medieval. Alhora la rosa simbolitza la sang del drac vençut, de la qual va néixer un roser segons la llegenda. Aquest gest romàntic ha perdurat durant anys, fins a l’actualitat que la rosa sol anar acompanyada d’una espiga de blat, representant la fertilitat, i la senyera.

L’arribada del llibre

Per altra banda, el llibre és una incorporació del segle XX. L’any 1926, l’escriptor i editor Vicent Clavel i Andrés va proposar crear un dia per fomentar la lectura, inicialment es va fer a l’octubre, però poc després es va moure a la primavera. Finalment, la data escollida va ser el 23 d’abril, que coincidia amb la mort de dos grans de la literatura: Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El llibre va tenir un paper de resistència durant la dictadura franquista i les llibreries es van convertir en refugis per la defensa de la llengua. Avui, Sant Jordi a Catalunya és el dia més important per al sector editorial, on es calcula que venen milions d’exemplars en una sola jornada. Fins i tot, és una festa que s’exporta arreu del món, en el moment en què la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre inspirant-se en aquesta tradició catalana.

Avui és tota una celebració dedicada a l’amor i als llibres, on els carrers s’omplen de parades i es respira un ambient festiu. Celebrar Sant Jordi a Catalunya és mantenir viu un llegat que combina la llegenda del soldat romà amb la modernitat literària.

100 anys d’imatges; “Montblanc Desaparegut”, d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras

“Montblanc Desaparegut” d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras, obre una finestra al passat gràcies a la recopilació de fotografies d’arxiu i fons familiars. El llibre documenta l’evolució urbana, la societat catalana i les tradicions perdudes de Montblanc des del segle XIX fins a la dècada de 1960.

El gener i la promesa de, almenys, dos mesos més de fredor d’hivern, ens fan somiar amb les temporades càlides de l’any. Sembla que els darrers dies tothom fuig als seus records de les vacances de juliol o de l’escalfor d’aquell got de cafè a l’entrada de setembre. Nosaltres tendim a tornar a les festes de primavera, entre elles, Sant Jordi. Roses, llibres i senyeres per total Catalunya. Però al mite del nostre estimat cavaller, també s’inclou un indret especial: Montblanc. Al llibre Montblanc Desaparegut, d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras, fem un viatge al passat; a través de la recopilació de fotografies antigues, els autors ens porten pels carrers i les històries del poble.

La datació de les imatges es comprèn entre els finals del s. XIX i els anys 60 del s. XX, i encara que moltes han sigut extretes de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, també compta amb fotografies de fons familiars privats, el que aporta fotos que no havien sigut mai publicades de les tradicions i costums de l’època. Rebollo i Carreras ens porten agafats de la mà pel canvi cultural, arquitectònic i social de Montblanc al llarg de l’últim segle, amb exemples com les processons de Corpus Christi, la Festa Major, o els Gegants i Nans originals impresos a les seves pàgines.

Montblanc Desaparegut és un llibre que ens desvela tant gràfica com textualment sobre la història d’un poble estimat per tots, ple d’històries sobre la societat catalana i, naturalment, de llegendes.


Accés a les primeres vuit pàgines del llibre