“1001 secrets de la història de Catalunya”

Històries curioses, misterioses i sovint sorprenents sobre fet del 1714 fins a l’actualitat.

“1001 secrets de la història de Catalunya” és una crònica que narra els fets i personatges que van marcar significativament i van modelar per a arribar al desenvolupament de la identitat de Catalunya com a nació i poble. A través d’històries curioses i anecdòtiques, Ana Riera, l’autora del llibre, ofereix una altra perspectiva sobre la història de Catalunya. 

Amb la caiguda de Barcelona per part dels Borbons com a punt de partida, aquest llibre recorre des dels inicis del segle XVIII amb grans històries sobre comtes i reis, les grans guerres o el famós 1714 fins a arribar també a moments més recents. Però no sols explica els fets, sinó també posa èmfasi en com vivia la gent, quins costums tenien, quines pors o esperances els movien i quines històries s’explicaven entre ells.

En haver-hi històries de diferents èpoques, un punt fort del llibre és que es pot llegir de la forma que tu vulguis. Per tant, no cal seguir un ordre, obre el llibre per qualsevol pàgina, deixa’t portar per la història que et toqui i endinsa’t en descobrir les llegendes més importants de Catalunya.  

En resum, “1001 secrets de la història de Catalunya” és una manera entretinguda de mirar enrere i descobrir que la història del país està plena de moments inesperats i personatges sorprenents que la fan molt més viva i interessant.

Torna, torna Serrallonga

La figura de Serrallonga ha travessat segles de tradició oral, literatura i llegenda popular. Però també ha trobat un espai destacat en la música catalana contemporània. La cançó Torna, torna Serrallonga, del grup Els Esquirols, recupera el mite del bandoler per convertir-lo en símbol de memòria col·lectiva, arrelament al territori i resistència cultural.

Torna, torna Serrallonga és una de les cançons més emblemàtiques del grup Els Esquirols, (nascut el 1969) protagonista de la Nova Cançó i el folk català dels anys setanta. La peça no pretén fer una reconstrucció històrica rigorosa del personatge, sinó que s’inscriu plenament en la tradició llegendària que ha envoltat Serrallonga al llarg del temps.

La cançó (publicada al disc Torna, torna Serrallonga, el 1980) presenta Serrallonga com una figura mítica, gairebé atemporal, que retorna simbòlicament als boscos del Montseny i les Guilleries. Aquest retorn no és literal, sinó emocional i cultural: Serrallonga esdevé la veu del passat que interpel·la el present. A través d’una lletra senzilla però carregada de simbolisme, Els Esquirols connecten el bandoler amb valors com la llibertat, la dignitat i l’arrelament a la terra. Un dels aspectes més rellevants de la cançó és la seva vinculació amb el territori. Els paisatges boscosos, els camins amagats i les muntanyes no són només un decorat, sinó part essencial del relat. Des “del cor de les Guilleries” passant per “les parets de Tavertet”; Sau, la Cellera o el Matagalls apareixen com espais de memòria, on la llegenda continua viva gràcies a la transmissió cultural. D’aquesta manera, la cançó contribueix a reforçar la relació entre lloc i narració, un element central en la cultura popular catalana. Torna, torna Serrallonga exemplifica com les llegendes no són relíquies del passat, sinó relats vius que es reinterpreten segons el context històric. Per això, en plena segona meitat del segle XX, la cançó va adquirir també una lectura simbòlica vinculada a la recuperació de la identitat catalana i la resistència cultural (un moment de canvis històrics en què cantar català era tot un repte).

Així, aquesta peça musical esdevé una eina ideal per descobrir Catalunya a través de les seves llegendes, sobretot entre els amants de la muntanya, demostrant que el patrimoni immaterial també es transmet mitjançant la música i l’emoció col·lectiva.