El monument de l’Anís del Mono: un símbol popular de Badalona

El Monument a l’Anís del Mono és una d’aquelles escultures que sorprenen a primera vista. No és una estàtua d’un rei ni d’un heroi històric. És un mico assegut, amb una ampolla a la mà. I, tot i que pot semblar curiós o fins i tot divertit, amb el temps s’ha convertit en un dels símbols més estimats de Badalona. Una figura peculiar. Però molt representativa.

El monument es troba al passeig marítim de Badalona, mirant cap al mar. Va ser inaugurat l’any 2004, coincidint amb el centenari de la marca Anís del Mono. L’escultura és obra de l’artista Susana Ruiz Blanch i representa el famós mico que apareix a l’etiqueta de l’ampolla d’aquest licor tan conegut. Assegut de manera relaxada, amb expressió gairebé pensativa, el mico sosté una ampolla amb la forma característica del producte.

HISTÒRIA

Per entendre el significat del monument cal parlar de la marca. L’empresa Anís del Mono va ser fundada al segle XIX pels germans Bosch a Badalona. La fàbrica, situada a prop del mar, va tenir un gran èxit i el seu producte es va fer molt popular arreu d’Espanya i fins i tot a l’estranger. L’ampolla amb forma facetada i l’etiqueta del mico es van convertir en una imatge fàcilment reconeixible. Encara avui, molta gent associa directament el mico amb aquesta beguda.

Hi ha diverses teories sobre l’origen del mico de l’etiqueta. Una de les més conegudes diu que els propietaris es van inspirar en la teoria de l’evolució de Charles Darwin, molt debatuda en aquella època. De fet, el mico té uns trets facials que recorden una mica al científic anglès. Aquesta possible referència ha alimentat la curiositat al voltant de la imatge durant anys. Sigui com sigui, el mico va acabar convertint-se en l’element més famós de la marca.

El monument, col·locat davant del mar, connecta la història industrial de Badalona amb el seu present. La ciutat no només és platja i passeig marítim; també té un passat vinculat a la indústria i al comerç. L’Anís del Mono forma part d’aquesta memòria col·lectiva. Durant dècades, la fàbrica va donar feina a molts veïns i va contribuir al creixement econòmic de la ciutat.

A més, l’escultura s’ha convertit en un punt de trobada i en un lloc molt fotografiat. Turistes i habitants s’asseuen al costat del mico, li fan fotos, hi passen una estona. És una obra accessible, propera. No està sobre un pedestal alt i distant. Està a peu de passeig, gairebé al mateix nivell que les persones.

El Monument a l’Anís del Mono també mostra com un element comercial pot acabar formant part de la identitat d’una ciutat. No tots els símbols tenen un origen solemne o històric en el sentit tradicional.

Amb el temps, el mico s’ha integrat completament en el paisatge de Badalona. Quan algú pensa en la ciutat, sovint li ve al cap aquesta figura mirant el mar. És una imatge que combina humor, història i orgull local. No és un monument grandiós, però sí significatiu.

Com altres espais públics molt visitats, el monument també necessita manteniment i cura. El pas del temps, la proximitat del mar i l’ús constant fan que sigui important conservar-lo en bon estat. Forma part del patrimoni urbà i, en certa manera, de la memòria compartida dels badalonins.

En definitiva, el Monument a l’Anís del Mono és molt més que una escultura curiosa. Representa una part de la història industrial de Badalona, la força d’una marca que va marcar una època i la capacitat d’una ciutat per convertir un element quotidià en símbol. És una figura senzilla, fins i tot simpàtica. Però darrere d’aquest mico assegut hi ha tota una història de treball, creativitat i identitat local. I això, al final, és el que el fa especial.