La banda sonora del Garraf: el cançoner imprescindible

La música és el veritable nucli de les Festes Majors, i la comarca del Garraf destaca precisament per la seva riquesa en aquesta. Des de La Boja i La Polca del Barril a la sardana dels Gegants de Sitges, les melodies tradicionals són les que acompanyen les colles i estructuren els actes: ens trobem amb el gran testimoni viu de la cultura popular catalana.

Ball de cintes de la Festa Major de Sitges (de la col·lecció del web Sitges Festa Major)

A Catalunya, les Festes Majors són un dels principals components de la identitat que ens conforma: els sants, els balls populars, els gegants i capgrossos, i, com a element principal, la música. El repertori musical de les Festes Majors compta amb melodies i peces que estructuren els actes i acompanyen les diferents colles, constituint així el veritable fil conductor de les festes. Hi ha peces comunes al voltant de tota la comunitat autònoma, però també hi ha cançons i composicions més típiques a unes comarques que d’altres: la comarca del Garraf compta amb una riquesa sonora inherent a la personalitat de la regió.

Música d’arreu del Garraf

El Toc de Matinades té una funció clara d’obertura oficial; és la primera cançó que sona de matinada el dia del Sant Patró i, alhora, s’utilitza per iniciar la celebració el dia de la vigília just al migdia. Com a particularitat, a la vila de Sitges aquesta peça també es toca durant les processons de Corpus, on s’interpreta juntament amb el Toc de Processó.

Pel que fa als balls de bastons, la cançó més típica de la zona és la coneguda popularment com La Boja, tot i que a la població de Sant Pere de Ribes se l’anomena Les Creus. Aquest nom prové directament de la coreografia que els bastoners ballen en aquesta dansa, on en un moment determinat col·loquen els seus bastons formant la figura d’una creu. 

D’altra banda, La Polca del Barril és un dels passacarrers més famosos, ja que s’utilitza per fer popurris musicals en pràcticament qualsevol ball que implementi la gralla i permeti executar balls lliures. És una peça fonamental per a balls de gegants i bastons. És, a més, una de les melodies més aclamades pel públic, que no només la taral·leja, sinó que també hi canta l’emblemàtic “Visca la Festa Major!” al ritme i amb la melodia de la música. S’utilitza molt per animar les ballades finals i a les exhibicions a les places.

Sardanes de les Festes Majors de Sitges

Si ens fixem en les festes majors de Sitges en concret, trobem un conjunt de sardanes amb un paper tradicional molt específic:

    • Processó de Sant Bartomeu. Va ser composta per Antoni Català i Vila l’any 1920. Aquesta peça s’interpreta el 23 d’agost, el dia de la vigília, al Cap de la Vila i a càrrec de la Cobla Mar i Cel. També sona durant la processó que tanca la jornada al mateix carrer de Sant Bartomeu. En aquests actes, els gegants ballen aquesta sardana davant del sant, tant a la processó de la vigília com l’endemà, 24 d’agost. 
    • Sardana de Festa Major. Aquesta sardana es balla formant una gran rotllana al Cap de la Vila, amb la particularitat que els gegants ballen simultàniament situats just a l’interior d’aquest cercle. La peça s’interpreta a la sortida d’ofici, durant la cercavila que acompanya tot el consistori fins a l’Ajuntament. Mentre la Cobla Mar i Cel toca, tots els elements festius fan la tradicional volta a l’edifici: primer l’inicien els gegants, després passen les colles de foc i, finalment, la resta de balls, com els bastons o les gitanes. 
    • Els Gegants de Sitges. Aquesta és una composició exclusiva i única de Sitges. La ballen exclusivament els gegants, ja sigui durant les festes de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, o a Santa Tecla, el 23 de setembre. Es toca just en el moment del tancament que la comitiva passa pel Passeig de la Ribera, el passeig marítim. Quan els gegants hi arriben, es deixen les gralles durant uns moments per poder ballar conjuntament amb la cobla aquesta sardana tan pròpia. 


El paisatge musical de les Festes Majors del Garraf és un testimoni viu de la cultura catalana i de la identitat de la comarca. Mantenir aquestes melodies i tradicions despertes és una responsabilitat comuna.

Un ball que dona identitat a Sant Cugat, el Paga-li Joan

Entre les tradicions populars catalanes, trobem celebracions, rituals i danses que formen part del patrimoni cultural del país i que s’han anat transmetent de generació en generació, per així mantenir viu l’esperit de Catalunya. El Paga-li Joan, també conegut com el “Ball del Vano i el Ram”, n’és un clar exemple. Es tracta d’un ball tradicional propi de Sant Cugat del Vallès que, tot i no ser gaire conegut fora de la ciutat, representa una petita part de la identitat cultural del país. Aquest ball, que forma part de la Festa Major de Sant Cugat, combina música, simbolisme i una forta participació de la ciutadania.

Els orígens del Paga-li Joan es remunten des d’almenys el segle XVIII o XIX per Sant Pere, ja en el context de la Festa Major. Com moltes tradicions populars, va néixer en un context rural i comunitari, en què les festes majors eren un moment clau per reforçar els vincles socials i celebrar.

El ball es produeix a finals de juny (29 de juny), durant la Festa Major de Sant Pere, patró municipal. En aquest context, el Ball del Vano i el Ram es converteix en un dels actes emblemàtics de la celebració. Les parelles, tradicionalment compostes per un home i una dona, ballen al ritme de la melodia tradicional que dona nom a la dansa. Els dansaires representen els gegants de la ciutat, en Joan i la Marieta, que porten el ram i el vano, tal com es diu en la cançó. El moment central de la dansa és quan l’home ofereix un ram de flors a la dona, un gest que representa festeig i estimació.

LA CANÇÓ

El simbolisme de la peça varia a partir d’interpretacions populars. Es podria dir que es tracta d’un “joc de seducció” entre les parelles, que dona forma al ball. Seguint el ritme alegre i viu de la música, les parelles van ballant. Tot i tractar-se d’un ball de fa segles, que encara segueix viu dins les tradicions de la ciutat, el significat s’ha anat canviant i adaptant als temps moderns, però el simbolisme del gest encara es manté com a part de la tradició.

LA TRADICIÓ

A més, aquesta dansa exemplifica la riquesa del patrimoni popular català, sovint menys visible que els grans monuments o les festes multitudinàries. Catalunya és un territori amb una gran diversitat de balls, rituals i celebracions. En aquest sentit, el Paga-li Joan és una mostra clara de com una tradició aparentment petita pot tenir un significat profund per a una comunitat.

És per això que la tradició no només té un valor folklòric, sinó també identitari. En moments en què la modernitat ha guanyat molt terreny, tradicions com aquestes ajuden a reforçar els vincles de la població i el sentiment de pertinença d’un lloc en concret. El Paga-li Joan esdevé així, un pont entre el passat i el present.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Cugat Mèdia (@cugatmedia)