Orígens i història
La història de la basílica comença oficialment el 25 de març de l’any 1329, data en què es va col·locar la primera pedra. Aquest fet es va produir en un moment d’expansió econòmica i on Barcelona era considerada com una potència comercial en el Mediterrani controlant tota mena de rutes. Aleshores, el barri de la Ribera, conegut com la Vilanova de la Mar, era el centre d’aquestes activitats comerciants, on es localitzaven palaus de rics mercaders com obradors d’artesans.
En aquest context, els mercaders i mariners del barri de la Ribera, organitzats a través de confraries i gremis, van decidir construir un temple que representés la comunitat del poble. Aquest punt és de gran rellevància, ja que a diferència d’altres esglésies impulsades per la monarquia o la noblesa, Santa Maria del Mar va ser una iniciativa totalment popular.
Els arquitectes principals van ser Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, però els veritables protagonistes van ser els bastaixos, treballadors del port, que van transportar les pedres des de la muntanya de Montjuïc fins al lloc de construcció. Ho feien carregant enormes blocs a l’esquena recorrent quilòmetres. Per homenatjar l’esforç d’aquests homes es va decidir afegir a la porta principal de la basílica de Santa Maria del Mar uns repujats de bronze representatius on es veuen les figures encorbades pel pes. L’última pedra va ser col·locada el 1384, en només cinquanta-cinc anys es va poder completar un edifici d’aquestes magnituds.
Arquitectura
Pel que fa a l’arquitectura, Santa Maria del Mar és un exemple clar del pur gòtic català, per la seva proporcionalitat i equilibri en el conjunt. La seva estructura de tres naus gairebé de la mateixa alçada permeten crear una sensació harmònica d’amplitud i unitat. Les columnes esveltes amb una separació de 13 metres de distància entre si generen un espai d’amplitud, elevació i lleugeresa. Les columnes s’eleven sense interrupcions fins als nervis de les voltes, reforçant la verticalitat però sense perdre l’equilibri horitzontal. Els nombrosos vitralls tenen un paper important a l’hora d’introduir la llum natural.
Ver esta publicación en Instagram
Cal destacar la vidriera de l’Ascensió, situada a la Capella de Santa Maria, i la del Lavatori, a la Capella de Sant Rafael. També és necessari mencionar el rosetó de la façana principal. Aquest va ser destruït durant el terratrèmol de Barcelona del 1428, i reconstruït al segle XV. A l’exterior, la façana destaca per l’estil sobri sense presentar un excés de decoració, on les dues torres octogonals i la portalada principal transmeten solidesa.
Entre terratrèmols i guerres
La trajectòria de Santa Maria del Mar Barcelona també està marcada per moments difícils. Més enllà del terratrèmol de 1428, el temple ha estat testimoni i víctima dels conflictes polítics de cada època. Durant la guerra de Successió (1701-1714), el barri de la Ribera va patir importants transformacions just després de la derrota catalana el 1714, on una gran part del barri va ser enderrocat per construir la Ciutadella militar, deixant la basílica apartada i perdent molts dels seus feligresos que van ser desplaçats.
Més endavant, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la basílica va patir un dels episodis més dramàtics. L’interior del temple va cremar durant onze dies consecutius, aquest incendi va destruir retaules, imatges i mobiliari litúrgic acumulat durant segles. Tot i la destrucció interior, l’estructura principal va resistir.
Als anys seixanta es va decidir restablir la vidriera, per això es va impulsar una campanya de patrocini a la que diverses entitats van decidir ajudar, entre elles el Futbol Club Barcelona, per la seva contribució es va decidir col·locar als finestrals del segon pis, a l’esquerra mirant cap a l’altar l’escut de l’equip de futbol.
Paper cultural a l’actualitat
En les darreres dècades, Santa Maria del Mar Barcelona ha guanyat notorietat internacional gràcies a la novel·la La catedral del mar de Ildefonso Falcones que va convertir la basílica en escenari central, recreant la construcció del temple i la vida dels bastaixos.
També apareix en les novel·les de Carlos Ruíz Zafón, La sombra del viento i a El juego del ángel, consolidant-se com un element literari clau de la ciutat. A més, la basílica acull concerts i activitats culturals, gràcies a la seva acústica excel·lent, això reforça el seu paper com a espai viu dins la ciutat.