Etiqueta: Barcelona

“1001 secrets de la història de Catalunya”

Històries curioses, misterioses i sovint sorprenents sobre fet del 1714 fins a l’actualitat.

“1001 secrets de la història de Catalunya” és una crònica que narra els fets i personatges que van marcar significativament i van modelar per a arribar al desenvolupament de la identitat de Catalunya com a nació i poble. A través d’històries curioses i anecdòtiques, Ana Riera, l’autora del llibre, ofereix una altra perspectiva sobre la història de Catalunya. 

Amb la caiguda de Barcelona per part dels Borbons com a punt de partida, aquest llibre recorre des dels inicis del segle XVIII amb grans històries sobre comtes i reis, les grans guerres o el famós 1714 fins a arribar també a moments més recents. Però no sols explica els fets, sinó també posa èmfasi en com vivia la gent, quins costums tenien, quines pors o esperances els movien i quines històries s’explicaven entre ells.

En haver-hi històries de diferents èpoques, un punt fort del llibre és que es pot llegir de la forma que tu vulguis. Per tant, no cal seguir un ordre, obre el llibre per qualsevol pàgina, deixa’t portar per la història que et toqui i endinsa’t en descobrir les llegendes més importants de Catalunya.  

En resum, “1001 secrets de la història de Catalunya” és una manera entretinguda de mirar enrere i descobrir que la història del país està plena de moments inesperats i personatges sorprenents que la fan molt més viva i interessant.

La ciudad de las luces muertas – David Ucles

La ciudad de las luces muertas, recentment premiada amb el guardó Nadal, tracta la història de Barcelona en la postguerra franquista. A través de diversos personatges, històries i enclaus de la ciutat Ucles recorre per la vida de l’època en un llibre màgic.

 

Aquesta obra et remunta a una Barcelona antiga, aquella de fa pràcticament 100 anys. Un dia tota la ciutat es queda sense llum, tant la produïda per el sol com aquella artificial. En aquestes 24 hores l’apagada també és temporal. Diverses barcelones de diferents èpoques i realitats es superposen al mateix moment. De sobte, apareixen monuments desapareguts o altres que encara no han sigut construïts, com la Sagrada Família, ja estan acabats. Per resoldre aquesta situació misteriosa un grup d’artistes encapçalat per Carmen Laforet, Mercè Rodoreda o Gaudí intenten resoldre l’enigma de l’apagada. L’obra es converteix, pràcticament, a una carta d’amor a la ciutat condal. Els protagonistes transiten els seus barris, les seves obres arquitectòniques, el seu art, la seva música i la seva història.

 

 L’autor per dotar de credibilitat i realisme a l’obra situa alguns dels fets en llocs clau per a la ciutat de Barcelona. La Sagrada Família apareix ja finalitzada, es fa referència a alguns monuments que ara ja estan desapareguts o es camina per barris com el gòtic o el Raval. En resum, l’obra fa una representació acurada de la vida a la ciutat en la postguerra, això abans de la gran apagada que fa confluir a totes les barcelones imaginables a un mateix present. És una obra que et fa conèixer, de manera indirecta, la capital de Catalunya, alguns dels seus personatges més rellevants i la vida a la ciutat. 

 

L’obra de David Ucles és una declaració d’amor a la gran cultura, milers d’artistes, racons amagats, milions de històries o moments bonics que guarda aquesta gran ciutat, Barcelona.

L’auca del Senyor Esteve-Santiago Rusiñol

Històries modernistes al barri de la Ribera, Barcelona.

L’auca del Senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol, de la qual posteriorment va fer una versió teatral. Està escrita en l’època del Modernisme, un moviment clau en la història de Catalunya. S’ambienta al barri de la Ribera de Barcelona, a finals del segle XIX.

Aquest barri es caracteritzà per l’aparició de centenars de comerços i de botigues que es varen acomodar a la zona, destacada per ser de tradició comerciant i formar un dels nuclis burgesos de la ciutat. És en aquesta Barcelona burgesa on sorgeix el modernisme, que s’expandirà per tot Europa. De mica en mica, sorgiran molts d’artistes a la ciutat, els quals s’enfrontaran amb la societat burgesa del moment i defensaran l’art per l’art.

L’obra, doncs, reflecteix aquest conflicte entre l’artista i la burgesia, a través d’un pare i del seu fill que encarnen aquestes dues posicions. La trama es divideix en tres parts on transcorre la vida del fill, l’Estevet. Ell pertany a una família comerciant, propietària d’una botiga. Des de ben petit l’inculquen els valors del negoci, cosa que representa la burgesia. A mesura que es fa gran, però, l’Estevet comença a mostrar interès pel món artístic, rebutjant la societat burgesa, que prioritza els diners abans que qualsevol altra cosa. És aquí on es fa visible el conflicte de l’artista-burgès. Rusiñol reflecteix la seva posició, enfront aquest dilema i la presenta a l’obra.

L’autor reconeix la importància d’ambdues posicions. Per una banda, el comerciant, representat pel pare, el senyor Esteve, és necessària per obtenir beneficis del negoci, però no dona una vida plena. D’altra banda, l’artista, representat per l’Estevet, ha de ser conscient que sense els diners familiars del negoci, no s’hauria pogut dedicar a la vida artista que li omple. D’aquesta forma, Santiago Rusiñol no es posiciona amb cap dels dos personatges de l’època, sinó que cada un té un paper i una rellevància diferent.