Al número 133 del carrer de Diputació, en ple barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona, hi ha un lloc especial que sembla independent de tota la voràgine turística. El bar Gèlida no és un bar per tothom, és una casa de cuina catalana tradicional. Un petit temple per menjar els plats més típics del territori que ha resistit el pas dels anys i les modes gastronòmiques d’aquest segle.
Els inicis
El 1946, el Joan, venint del poble de Gelida, va obrir un petit establiment que era, abans de res, un bar-bodega on se servien vins a granel. En aquell moment, la Gelida ja va esdevenir un centre de trobada pels veïns en el seu dia a dia. El gran canvi va ser gràcies a la Ramona, qui va servir els primers plats. Plats i receptes que s’han mantingut fins al dia d’avui.
A mesura que va passar la dècada dels 50 i els 60, la Gelida va anar consolidant la seva clientela. Durant els anys 60 es va ampliar el local —incloent espai d’una antiga carboneria— però sempre conservant l’essència original de l’establiment: un ambient senzill i un tracte humà, amb mobiliari i parets decorades que recorden l’estètica de l’època.
View this post on Instagram
Una cuina que s’ha fet llegenda
Des dels seus inicis, el bar Gelida ha estat sinònim de tradició, de cuina casolana. Els plats de guisat i de cullera, com el cap i pota i els fideus a la cassola, es van convertir ràpidament en signes d’identitat del local i en un dels principals motius pel qual molts clients tornaven una vegada i una altra.
Amb el pas del temps, es van incorporar altres plats típics, com el fricandó o els ous estrellats acompanyats amb patates i xistorra o pernil. Un munt de plats preparats al moment i servits amb generositat que pots escollir d’entre tots els que hi ha a la carta: una carta en forma de pissarra amb els plats del dia.
Un bar familiar intergeneracional
Des de la seva fundació, la Gelida ha estat un negoci familiar. Després d’en Joan i la Ramona, han estat les generacions posteriors de la família Llopart les que han mantingut viu l’esperit original del bar. Avui dia, és el seu net, en Gerard Llopart, qui lidera negoci i ho fa amb el mateix módus operándi que el seu avi: oferir plats casolans de qualitat a preus populars tot conservant l’ambient de casa de tota la vida (un ambient del Barça, i així ho demostra la decoració de l’espai).
Recentment, aquest esperit s’ha estès i s’ha ampliat amb l’obertura d’un segon local, el Migrat. Al mateix carrer, un espai germà del bar Gelida, renovat, però que manté els mateixos valors i que amplia les possibilitats pels clients que esperen en llargues cues.
Una icona que resisteix davant uns temps complicats
Barcelona ha canviat molt i els voltants del bar Gelida també. La gentrificació de l’Eixample, l’aparició de cafès de brunch i restaurants de cadenes internacionals, han estat alguns dels canvis del context que alhora evidencies canvis en els hàbits de consum. Tanmateix, han sabut renovar-se tot mantenint la seva tradició i, inclús en els moments tan complicats de la pandèmia de la Covid-19, van saber trobar una petita solució per mantenir-se: el menjar per emportar.
La Gelida ha resistit perquè no ha dubtat de qui és ni què representa: un lloc per la gent —de totes les edats— on trobar-se per compartir temps i menjar de veritat, amb una conversa franca i algun raig de vi.
Un clàssic viu per tothom
Avui dia, 80 anys després de la seva obertura, el bar Gelida és un punt de referència molt estimat per les trobades dels veïns, però també dels amics que coneixen aquest espai i busquen una experiència gastronòmica paradoxalment diferent: la gastronomia catalana. Fidel al seu llegat, el negoci manté la seva popularitat entre la societat barcelonina i transcendeix generacions. De fet, fins i tot apareix com un bar obligatori entre els crítics que es mouen en les noves xarxes socials. Un itinerari gastronòmic de la ciutat autèntic al que val la pena donar-li, almenys, una oportunitat.