Torna, torna Serrallonga

La figura de Serrallonga ha travessat segles de tradició oral, literatura i llegenda popular. Però també ha trobat un espai destacat en la música catalana contemporània. La cançó Torna, torna Serrallonga, del grup Els Esquirols, recupera el mite del bandoler per convertir-lo en símbol de memòria col·lectiva, arrelament al territori i resistència cultural.

Torna, torna Serrallonga és una de les cançons més emblemàtiques del grup Els Esquirols, (nascut el 1969) protagonista de la Nova Cançó i el folk català dels anys setanta. La peça no pretén fer una reconstrucció històrica rigorosa del personatge, sinó que s’inscriu plenament en la tradició llegendària que ha envoltat Serrallonga al llarg del temps.

Per què val la pena?

La cançó (publicada al disc Torna, torna Serrallonga, el 1980) presenta Serrallonga com una figura mítica, gairebé atemporal, que retorna simbòlicament als boscos del Montseny i les Guilleries. Aquest retorn no és literal, sinó emocional i cultural: Serrallonga esdevé la veu del passat que interpel·la el present. A través d’una lletra senzilla però carregada de simbolisme, Els Esquirols connecten el bandoler amb valors com la llibertat, la dignitat i l’arrelament a la terra. Un dels aspectes més rellevants de la cançó és la seva vinculació amb el territori. Els paisatges boscosos, els camins amagats i les muntanyes no són només un decorat, sinó part essencial del relat. Des “del cor de les Guilleries” passant per “les parets de Tavertet”; Sau, la Cellera o el Matagalls apareixen com espais de memòria, on la llegenda continua viva gràcies a la transmissió cultural. D’aquesta manera, la cançó contribueix a reforçar la relació entre lloc i narració, un element central en la cultura popular catalana. Torna, torna Serrallonga exemplifica com les llegendes no són relíquies del passat, sinó relats vius que es reinterpreten segons el context històric. Per això, en plena segona meitat del segle XX, la cançó va adquirir també una lectura simbòlica vinculada a la recuperació de la identitat catalana i la resistència cultural (un moment de canvis històrics en què cantar català era tot un repte).

Així, aquesta peça musical esdevé una eina ideal per descobrir Catalunya a través de les seves llegendes, sobretot entre els amants de la muntanya, demostrant que el patrimoni immaterial també es transmet mitjançant la música i l’emoció col·lectiva.

1001 llegendes de Barcelona

Barcelona amaga secrets a cada cantonada. Alguns gairebé invisibles. Altres, ben a la vista però sovint ignorats. Aquest llibre convida a descobrir-los a poc a poc, a través de llegendes i mites que donen veu als carrers, a les places, als edificis de sempre. És ideal per a qui vol conèixer la ciutat més enllà del típic recorregut turístic.

1001 llegendes de Barcelona, d’Irene Batlle Mola, publicat el 2024 per l’editorial L’Arca és una immersió en el passat mític de la ciutat comtal. Barcelona té més de quatre mil anys d’història i al llarg dels segles s’hi han acumulat mites, fantasmes, aparicions estranyes. Històries que, d’una manera o altra, expliquen la història de la ciutat.

Com diu el títol, l’autora recull 1001 relats breus que connecten llocs emblemàtics amb històries populars, sovint amb un toc misteriós, però sempre atractiu per entendre les creences de generacions passades.

El llibre es divideix en narracions curtes i independents, ideals per llegir a trossos, que mostren diversos paisatges. Per exemple, l’església del Pi, on hi ha un gravat d’un petit diable al graó, despertant preguntes sobre rituals antics. El Born ple de bruixes i bruixots, o el túnel del Cau del Diable prop de la Font del Gat a Montjuïc. Altres llegendes parlen de la Casa de les Ànimes en Pena al carrer Sombrerers, les veus fantasmals de l’edifici de la Rotonda o la criatura mig peix mig humana que apareix una vegada l’any a la platja del Poblenou. Aquestes històries no són només entreteniment: relacionen elements històrics amb imaginació, revelant com la societat barcelonina ha evolucionat davant allò sobrenatural.

Per als lectors amb curiositats turístiques, el llibre es destaca per incloure cada llegenda en un espai real i visitable. També guarda tradicions orals que han sobreviscut al creixement urbà.

En resum, aquest recull no només diverteix, sinó que també enriqueix la visió de la ciutat. Recomanat per a amants de l’oci misteriós i del folklore local.

Visions & Cants

Sens dubte, Visions i Cants és una de les grans obres de Joan Maragall, però també és una obra clau del modernisme i una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Joan Maragall publicà Visions i Cants l’any 1900 en un context de crisi política, social i identitària (memorial de greuges el 1885, desastre del 1898). En aquest poemari, dividit en tres parts (Visions, Intermezzo i Cants), Maragall, des d’una perspectiva modernista, pretén fer una aportació al moviment regeneracionista i catalanista del moment.

Per aquesta raó, en la primera part de l’obra, les Visions, recupera el passat a través de personatges històrics i llegendaris de la cultura catalana, com el Comte Arnau o Serrallonga. A través d’aquests personatges, el poeta representa l’esperit i el caràcter de l’ànima catalana, marcada per la terrenalitat, l’individualisme, l’orgull i la vitalitat. Aquest retorn als orígens de la cultura de Catalunya li serveixen per reforçar, sobretot en l’última part, una identitat col·lectiva. Els Cants, en canvi, adopten un to més compromès i crític. En poemes com els que s’inclouen en Els tres cants de guerra, Maragall reflexiona sobre el patriotisme, la violència i el paper del poble, amb l’objectiu final de promoure un esperit col·lectiu catalanista i regeneracionista. L’Intermezzo, situat a la meitat i que s’erigeix en un pont entre les dues parts, recull escenes de la vida quotidiana i les festivitats pròpies de la cultura catalana. Tot plegat, amb Maragall ho aconsegueix amb un estil que el caracteritzà basat en la “paraula viva”, una teoria que defensa una expressió espontània, sincera i emotiva de les imatges que se li presenten al poeta i que deixa escrites.

Sens dubte, Visions i Cants és una de les grans obres de Joan Maragall, però també és una obra clau del modernisme i una de les més importants de la literatura catalana del segle XX. 

Catalunya comarca a comarca: viatjar pel territori amb històries que no surten a les guies

Si busques una manera diferent de descobrir el territori català, Catalunya comarca a comarca – Un meravellós atles del nostre territori i la nostra cultura és una lectura imprescindible. El llibre proposa un extens viatge per totes les comarques del país, combinant mapes, il·lustracions i tradicions que no s’expliquen en totes les guies de viatge.

Quan un viatja per Catalunya sovint es queda als llocs més coneguts i turístics: Barcelona, Girona o la Cerdanya. Però el territori amaga llocs plens d’història i tradicions que interessen a tot aquell que les acaba coneixent de ben a prop. El llibre de Jordi Santjoan és perfecte per fer aquest tipus de viatge.
Aquest atles no és només un recull geogràfic del territori català, també és una invitació a entendre les diferents localitzacions de cada comarca, que tenen identitat pròpia, llegendes i costums que tenen molt a ensenyar a tots aquells que tenen un esperit mogut per la curiositat.
Les seves il·lustracions originals ajuden a endinsar-se al territori i ajuden el lector a situar-se en la zona que s’està explicant i comprendre la relació entre el paisatge i la manera de viure dels seus habitants en cada localitat. A primera vista, pot semblar que el territori no té res a veure amb les tradicions o la forma en què es viu, però tot el contrari, no es viu igual en un poble costaner que a un poble a plena muntanya. Així doncs, les seves il·lustracions són una eina clau per interpretar el territori i descobrir les històries que s’amaguen en cada zona.
És per això que aquest original atles és ideal per a aquells viatgers que busquen experiències autèntiques, per a famílies curioses o per a lectors que volen conèixer Catalunya amb respecte pel territori.