Infant o símbol?
El protagonista de la història, abans de convertir-se en un personatge il·lustrat, va ser una escultura d’un infant vestit amb la gorra frígia (que és un símbol del republicanisme popular), una granota d’obrer, el puny esquerre alçat i una senyera a l’altre mà. El nen caminant amb pas ferm, com si es tractés d’un petit guerriller qualsevol disposat a combatre als feixistes. Aquesta peça va estar esculpida per Miquel Paredes per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’escampar un missatge de confiança i preparar a la ciutadania per una guerra.
Lola Anglada agafa aquesta figura escultòrica com a base per crear el seu relat i les il·lustracions del llibre.
“El més petit de tots” no és un títol qualsevol: simbolitza la infantesa, pero alhora el poble, la gent senzilla, i la comunitat catalana, que units poden resistir i combatre les injustícies. D’aquesta manera, ja només amb la capçalera, l’obra transmet la idea que tothom, fins i tot els més petits, té un paper important en defensar el valors individuals i col·lectius.
El llibre està clarament adreçat als “més petits de tots”, tant pel format com pel llenguatge i les il·lustracions. Tanmateix, darrere d’aquesta aparença innocent i infantil, s’hi amaga un fort contingut ideològic. Anglada utilitza la literatura infantil com a eina pedagògica i política, amb la intenció de formar futurs ciutadans compromesos amb la causa republicana.
Un llibre infantil per adults
A través dels dibuixos, es mostren escenes de destrucció, pobresa i patiment causades per la guerra, però sempre des d’un punt de vista que apel·la a l’empatia i a la necessitat de lluitar per un món millor.
En aquesta obra, podem veure clarament els ideals de l’època: l’antifeixisme, la defensa de la llibertat, la justícia social i la importància del poble treballador. És un llibre, que tret d’estar dirigit cap als infants, podria servir actualment com a font documental, mostrant una mirada més empàtica i tendre, diferent de la que estem acostumats a escoltar i aprendre: com les famílies miraven de conscienciar als més innocents de la imminent desgràcia.
En conclusió, El més petit de tots no és només un llibre infantil, sinó un document històric i cultural de gran valor. A través d’una narrativa senzilla i d’un potent simbolisme, Lola Anglada aconsegueix transmetre un missatge clar i potent sobre les necessitats de defensar uns ideals en temps de crisi. L’obra permet entendre com es van utilitzar l’art i la cultura com a eina de conscienciació durant la Guerra Civil, i com fins i tot els infants van ser considerats part activa d’aquest moviment.
