La Cala Ferriola i el massís del Montgrí

La Cala Ferriola i el massís del Montgrí són dos paratges naturals populars entre la gent de l’Empordà. Formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i malgrat que arrosseguen molts anys d’història al darrere, actualment són especialment reconeguts per la seva qualitat paisatgística i per fer-hi excursions.

Cala Ferriola

La Cala Ferriola, també coneguda com a Cala Ferriol, és una cala natural verge de la Costa Brava. Se situa al litoral del massís del Montgrí, entre l’Estartit i Cala Montgó, dins l’àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Tot i això, és un indret que a dia d’avui encara no és massa conegut i no està molt gentrificat.

Es tracta d’una cala que fa uns 150 m de llargada i entre 30 i 70 m d’amplada. Pel que fa al tipus de platja, no és de sorra fina, sinó que està formada per còdols. Es troba en un entorn completament natural, sense edificacions ni serveis, per aquest motiu, només s’hi pot accedir a peu o pel mar, fet que la converteix en un destí perfecte pels i les excursionistes.

La Cala Ferriola és la segona cala més gran de la línia de la costa del Montgrí després de la Cala Montgó, i presenta un entorn típic del Mediterrani salvatge: boscos de pins mediterranis, penya-segats de roca calcària, biodiversitat com la posidònia… A més, compta amb formacions com la Roca Foradada, un túnel natural de roca molt popular entre les activitats aquàtiques com el caiac o el submarinisme.

Per tot això, des de l’any 2010/2012, Cala Ferriola, com a component del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, és un entorn protegit atès el seu valor natural, d’ecosistema i paisatgístic.

Massís del Montgrí

El massís del Montgrí és un massís muntanyós que està distribuït entre els pobles de Bellcaire d’Empordà, l’Escala, Ullà i Torroella de Montgrí. Es troba al costat del mar Mediterrani, i representa la frontera natural entre les comarques del Baix i l’Alt Empordà.

Referent al relleu, de la banda nord a la banda sud, el massís del Montgrí està format per nombrosos cims, cales i, en general, formacions geològiques naturals que fan que sigui una costa abrupta. Per una banda, es destaquen els cims Puig Rodó, Puig de Santa Caterina (sobre el qual hi ha el Castell del Montgrí), el Montpla, la Vall de Santa Caterina i les Maures. D’altra banda, cales com Cala Calella, Cala Falaguer, Cala Pedrosa i Cala Ferriol. També hi ha un conjunt de dunes continentals que provenen del Golf de Roses i que van ser plantades per l’enginyer Primitiu Artigas al segle XIX, i, finalment, a dins del mar s’hi troba l’arxipèlag de les Illes Medes, que es tracta d’una antiga prolongació del massís.

Mirant enrere en el temps, en termes geològics, el massís del Montgrí va sorgir al mateix temps que la serralada dels Pirineus. De fet, està constituït per estrats que van ser sedimentats, és a dir, van lliscar, de la conca oceànica dels Pirineus durant el mesozoic. Actualment, representa un gran volum de roca calcària que dona lloc a una gran varietat d’hàbitats i petits ecosistemes que serveixen de llar per moltes espècies de flora i fauna (el duc, diferents tipus de cargols, orquídies…).

En relació amb la presència de l’ésser humà, el massís del Montgrí conté nombroses restes que demostren que ha estat connectat amb els humans al llarg de la història.

Per començar, a l’anomenat Cau del Duc s’han trobat restes pertanyents a humans del Paleolític inferior, i a coves com el Cau dels Ossos o el Cau d’en Calvet proves del Neolític i l’Edat dels metalls. També, es creu que durant l’època romana es van crear diverses vil·les a les faldes del massís. Si més no, el símbol de presència humana més significatiu és el Castell del Montgrí, que es troba a dalt de tot del Puig de Santa Caterina i es tracta d’una fortificació que va encarregar Jaume II per acovardir el Comtat d’Empúries al s. XIII.

Seguidament, mirant ja a partir del s. XVII, es van començar a formar petites poblacions dedicades a l’agricultura i la ramaderia com Sobrestany o la Bolleria, que continuen existint en l’actualitat.

Actualment…

Ara mateix, el massís del Montgrí és una zona força concorreguda durant la majoria dels mesos de l’any, menys alguns dies d’estiu, que es limiten certs camins per evitar la turistificació i protegir el parc natural. Al llarg de l’any s’hi organitzen curses i diverses celebracions, i el Castell del Montgrí és un destí popular per fer excursions. A més, els veïns i veïnes locals tenen diverses teories sobre el que representa l’aspecte del massís vist des de lluny: hi ha qui creu que és una dona estirada i que el Puig de Santa Caterina és un dels seus pits amb el Castell del Montgrí al damunt com a mugró, i hi ha gent que pensa que sembla un bisbe dormint i que el castell és un anell que porta a la mà.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Trail Montgrí (@trail_montgri_)

El Montsec: joia natural de Catalunya

La Serra del Montsec és una de les joies naturals més impressionants de Catalunya. Aquesta serralada, desconeguda per a la majoria dels catalans, ofereix paisatges únics, aventures i un cel estrellat incomparable. Si busques una combinació de natura i emocions fortes, el Montsec és la teva destinació ideal.

El Montsec: el millor parc d’atraccions natural de Catalunya

El Montsec funciona com un autèntic parc d’atraccions natural. La vall d’Àger és coneguda mundialment per la pràctica del parapent i l’ala delta. La meteorologia de la zona permeten vols llargs i segurs per gaudir del paisatge des de l’aire.

Si prefereixes l’aigua, el caiac als embassaments de Canelles o Camarasa és una opció fantàstica. Podràs navegar entre parets verticals que tallen la respiració. L’escala i l’espeleologia també tenen el seu lloc en aquesta paret de roca calcària.

Observació astronòmica i el cel al nivell de Reserva Starlight

El Montsec no només és bonic de dia, de nit es torna màgic. Aquesta zona té un dels millors cels del món per observar les estrelles. Per aquest motiu, compta amb la certificació internacional de Reserva Starlight.

El Centre d’Observació de l’Univers a Àger és el lloc perfecte per aprendre sobre astronomia. Gràcies a la poca contaminació lumínica, podràs veure la Via Làctia amb una claredat sorprenent.

Gastronomia i productes locals del Montsec

El Montsec no només es gaudeix amb la vista i l’esport, sinó també amb el paladar. La gastronomia d’aquesta zona és un reflex del seu paisatge auster i autèntic. Els restaurants de la Noguera i el Pallars ofereixen plats tradicionals fets amb productes de proximitat.

La mel del Montsec és un dels productes més preuats de la regió. Gràcies a la gran varietat de flors silvestres, aquesta mel té un sabor intens i propietats úniques. També destaca l’oli d’oliva verge extra, elaborat en premses tradicionals que mantenen tota la seva essència, i els formatges, amb els quals solen elaborar una de les postres més típiques d’aquella terra, el mel i mató.

Tampoc podem oblidar el xai o el “codonyat”. Menjar al Montsec és una part fonamental de l’experiència turística. El contacte amb els productors locals permet conèixer millor la identitat d’aquest territori tan especial.

Allotjaments amb encant a la zona

Si vols gaudir plenament de la teva visita, el Montsec ofereix una gran varietat d’allotjaments. Pots trobar des de cases rurals acollidores fins a càmpings situats en entorns naturals privilegiats. Molts d’aquests llocs estan adaptats per a l’astroturisme.

Això vol dir que disposen d’instal·lacions per observar el cel nocturn sense moure’t de l’allotjament. Dormir al peu del Montsec és una experiència relaxant que et permet desconnectar del soroll de la ciutat. La tranquil·litat és absoluta i el contacte amb la natura és total.

A més, molts allotjaments ofereixen paquets que inclouen activitats de senderisme o visites guiades. Reservar amb antelació és clau, especialment durant la temporada de pluges d’estrelles o festius. El Montsec és una destinació que cuida el visitant amb hospitalitat i bon servei.

La geologia: un llibre obert al Montsec

El Montsec és un paradís per als amants de la geologia i la paleontologia. Les seves parets de roca calcària expliquen la història de la Terra de fa milions d’anys. En aquesta zona es poden trobar fòssils marins que demostren que el Montsec va estar sota el mar.

Visitar el Museu de la Conca Dellà és una bona manera de completar l’excursió. Allà podràs aprendre sobre els dinosaures que habitaven aquestes terres abans de la seva extinció. Les restes trobades al Montsec són de les més importants d’Europa.

Aquesta riquesa geològica és el que atrau científics i curiosos de tot el món. Caminar per les seves cingleres és com fullejar un llibre gegant fet de pedra. El Montsec ens ensenya la importància de preservar el nostre patrimoni natural per a les generacions futures.

En resum, el Montsec és una destinació completa que combina aventura, ciència i relaxació. Ja sigui volant pel cel d’Àger o caminant per Mont-rebei, l’experiència serà inoblidable. És un lloc on el temps sembla aturar-se per permetre’ns gaudir del paisatge.

La Fageda: natura i identitat de la Garrotxa

La Fageda d’en Jordà és un d’aquells llocs que no necessiten grans monuments per impressionar, ja que no hi ha catedrals, ni muralles. Així i tot, quan entres, notes que és un espai especial: l’aire és més fresc, la llum és suau.

Es troba dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a prop d’Olot. El que la fa diferent és que creix sobre una antiga colada de lava del volcà Croscat. Fa molts anys, la lava es va estendre per la zona i, amb el temps, la natura va tornar a ocupar aquell terreny. Sobre aquella base volcànica va néixer el bosc de faigs. No és gaire habitual trobar faigs a una altitud tan baixa i, encara menys, sobre sòl volcànic. Aquest detall geològic pot semblar tècnic, però ajuda a entendre per què la Fageda és tan singular.

Aquests arbres alts i esvelts creen una mena de sostre natural amb les seves branques. A la primavera i a l’estiu, les fulles són d’un verd intens que omple tot l’espai. A la tardor, el paisatge canvia completament: el terra es cobreix de fulles grogues i marrons, i la llum adquireix tons més càlids. És l’època en què més visitants arriben. Famílies, fotògrafs, excursionistes. Tothom vol veure aquest espectacle tranquil.

Una de les característiques que més agraden als visitants és que el terreny és bastant planer. No hi ha grans pendents ni camins complicats. Això fa que gairebé tothom hi pugui passejar sense problemes. No cal ser un gran excursionista, només cal tenir ganes de caminar amb calma. De fet, la Fageda convida a això: a caminar sense pressa i sense objectiu concret.

CULTURA

La Fageda també té un valor cultural important. El poeta Joan Maragall li va dedicar un poema molt conegut, que descriu la sensació d’entrar en aquest bosc com si fos una experiència gairebé màgica. Les seves paraules han ajudat a convertir la Fageda en un símbol literari, no només natural. Gràcies a aquest poema, moltes persones la van conèixer i la van començar a veure com un espai especial dins del paisatge català.

LA FUNDACIÓ

A prop del bosc també hi ha la Cooperativa La Fageda, un projecte social que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals. Aquest projecte és conegut arreu de Catalunya pels seus productes làctics, però sobretot pel seu compromís social. Així, el nom “La Fageda” no només fa pensar en arbres i natura, sinó també en solidaritat i inclusió. És una combinació interessant: paisatge natural i projecte humà compartint territori.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de La Fageda (@fageda)

REPTES

Com passa amb molts espais naturals molt visitats, la Fageda ha d’afrontar alguns reptes. L’augment de visitants, sobretot a la tardor, pot afectar el sòl i la vegetació. Per això hi ha normes clares: no sortir dels camins marcats, no arrencar plantes, no deixar deixalles. Són normes senzilles, però essencials per conservar el bosc tal com és.

La protecció d’aquest espai és important no només per la seva bellesa, sinó també pel seu valor ecològic. Els boscos de faigs acullen moltes espècies d’animals i plantes, i per això, mantenir aquest equilibri és fonamental.

En definitiva, la Fageda d’en Jordà és un exemple de com un espai aparentment senzill pot tenir un gran significat. No és un lloc espectacular en el sentit més cridaner, ja que no busca sorprendre amb grans dimensions. La seva força és una altra. És la calma, la llum, el silenci. És aquella sensació que queda quan en surts i mires enrere.

Potser per això tantes persones hi tornen. No per descobrir alguna cosa nova, sinó per retrobar una sensació coneguda. Un moment de tranquil·litat enmig del ritme accelerat de la vida quotidiana. I això, avui dia, no és poca cosa.

Descobreix Cabrera: una ruta imprescindible a Osona

Al nord del Collsacabra, entre Osona i la Garrotxa, s’alça imponent la muntanya de Cabrera, amb 1.308 m d’altitud, el punt més elevat d’aquesta serra que domina la Plana de Vic. Cabrera és molt més que un cim: és un lloc de natura exuberant, de vistes espectaculars, història antiga i espiritualitat, on el passejant connecta amb el paisatge, l’aventura i la memòria del territori.

La muntanya de Cabrera forma part de la serralada que delimita la comarca d’Osona pel seu nord-oest i es caracteritza per un relleu tabular i acinglerat, amb altiplans i cingles sorprenents que ofereixen vistes inoblidables sobre la Plana de Vic, les Guilleries i, en dies clars, fins i tot els Pirineus. Aquesta estructura geogràfica és el resultat de milions d’anys d’erosió sobre materials sedimentaris eocènics, bàsicament margues i gresos, que donen a Cabrera el seu perfil tan característic.

Què s’hi troba al cim?

Al cim s’hi troba un element històric i espiritual que marca la identitat del lloc: el santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Aquest petit temple coronant l’altura és un punt de trobada tradicional entre natura i devoció. Les primeres referències a construccions en aquesta zona daten del segle XII, quan ja existia un castell al lloc, del qual només en queden vestigis. El santuari actual es va reconstruir entre 1622 i 1641 després dels terratrèmols del segle XV que van destruir estructures anteriors.

La història del santuari està envoltada de llegenda. Es diu que una cabra va descobrir, amagada en una cova pròxima, una imatge de la Mare de Déu, i que aquesta descoberta va portar un pastor fins al lloc sagrat, establint així la connexió entre animals, pastoralisme i religiositat al cor de la muntanya. Encara que la imatge original de marbre del segle XIII es va perdre a la Guerra Civil, una rèplica presideix avui l’altar i continua atraient devots i visitants.

Com és la ruta?

Els que pugen a Cabrera no només ho fan per motius espirituals: la muntanya és un destí privilegiat per als amants del senderisme i de la natura. El camí tradicional parteix del nucli rural de Sant Julià de Cabrera, un conjunt de masies disperses que ja formen part de la història viva del territori, integralment lligat al Collsacabra. La ruta ascendeix entre boscos de faigs, roures i boixos, trencant finalment cap a l’altiplà on es prepara el cim.

La pujada pot resultar exigent en algun tram, però val la pena: quan s’arriba al cim, les vistes panoràmiques abasten tota la comarca i més enllà, amb un horitzó que s’obre cap a la vall i la plana, convertint el cim de Cabrera en un mirador natural. És habitual trobar grups de muntanyencs, famílies i amants de la fotografia que aprofiten aquest espai per gaudir del paisatge i de la llum característica dels caps de setmana i de les sortides de sol.

A més de caminar, el santuari ofereix un espai de descans amb serveis com un bar o restaurant gestionat per ermitans, que conviu amb l’esperit d’autosuficiència rural i hospitalitat que caracteritza aquests indrets.

La muntanya de Cabrera és també testimoni del clima humit i verd del Collsacabra, amb altiplans humits i vegetació diversificada. És un espai que combina el paisatge forestal amb prats oberts, constituint un refugi per a la fauna i la flora locals, i reforçant el seu paper com a indret d’interès natural.

Descobrir Cabrera passa per mixar esforç físic, història, devoció i contemplació. Aquesta muntanya és un exemple de com el patrimoni natural i cultural de Catalunya es fon amb les experiències de qui la visita, i de com un punt elevat pot convertir-se en un lloc de referència per entendre el territori des d’una altra perspectiva.

Sabíeu que hi va haver un castell?

El castell de Cabrera, documentat ja al segle XI, fou una fortalesa estratègica situada al punt més alt de la muntanya, aprofitant l’espectacular cingle com a defensa natural. Formava part del sistema feudal de control del territori d’Osona i el Cabrerès, i es trobava vinculat al llinatge dels senyors de Cabrera, una família nobiliària de gran influència a la Catalunya medieval. La seva funció era essencialment militar i de vigilància, dominant visualment la Plana de Vic i els camins que connectaven l’interior amb les terres gironines. Amb el pas del temps, però, el castell va perdre importància estratègica i acabà desapareixent; avui només en resten vestigis arqueològics molt escassos, ja que l’espai fou ocupat posteriorment pel santuari de Cabrera. Tot i això, la memòria del castell perviu en la documentació medieval i en la configuració mateixa del cim, que encara transmet la idea de lloc inexpugnable i de poder senyorial.

Solitud, de Caterina Albert i Paradís

Descobreix la història i el paisatge que hi ha amagats darrere de la novel·la Solitud, i la seva connexió amb el massís del Montgrí (Baix Empordà).

Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís (sota el pseudònim “Víctor Català”) al voltant del 1905 que explica el recorregut vital de la Mila, la protagonista.

Mila és una dona que se’n va a viure a les muntanyes amb el seu marit, a fer d’ermitans. Allà, en l’ambient solitari i ferotge del bosc i dels cims, surt a la llum la profunda insatisfacció que sent cap a la vida, que es manifesta en la seva relació amb l’entorn, amb ella mateixa i amb altres personatges com el pastor Gaietà. Al llarg de la novel·la, Mila viu diverses experiències que la porten a descobrir la seva personalitat i conèixer-se interiorment, en un gran recorregut espiritual ple de símbols. Al final, el descens de la protagonista per la muntanya, il·lustra el significat final de la novel·la: acceptar la solitud i enfrontar-se a l’existència per si mateixa.

Albert i Paradís va crear una obra que combina la descripció de la realitat amb una narració simbòlica. Amb aquesta estratègia, situa al lector en la posició de la protagonista i li fa descobrir la història a través de la seva mirada. Encara que n’hi ha molts, els principals símbols que apareixen són: la muntanya, que representa les dificultats de la vida per arribar al cim; el pastor Gaietà, que funciona com a guia nietzscheà de Mila en el seu viatge espiritual; i l’Ànima, un caçador que mostra el costat més lleig i irracional dels éssers humans.

Tot i que a la novel·la no es menciona en cap moment un lloc específic on passen els fets, molta gent opina que la història està ambientada en l’ermita de Santa Caterina i el massís del Montgrí, del poble Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Per una banda, perquè el paisatge que es descriu a Solitud és propi de la baixa muntanya mediterrània com és el Montgrí (pins, oliveres, xiprers, romegueres, arns, atzaveres…). D’altra banda, perquè en aquells temps els pastors duien a engegar ramats de cabres i ovelles per la zona. Per últim, Albert i Paradís era de l’Escala, un poble que fa costat amb Torroella, i això també fa pensar que es va inspirar en aquest lloc.