Categoria: Llibres

La ciudad de las luces muertas – David Ucles

La ciudad de las luces muertas, recentment premiada amb el guardó Nadal, tracta la història de Barcelona en la postguerra franquista. A través de diversos personatges, històries i enclaus de la ciutat Ucles recorre per la vida de l’època en un llibre màgic.

 

Aquesta obra et remunta a una Barcelona antiga, aquella de fa pràcticament 100 anys. Un dia tota la ciutat es queda sense llum, tant la produïda per el sol com aquella artificial. En aquestes 24 hores l’apagada també és temporal. Diverses barcelones de diferents èpoques i realitats es superposen al mateix moment. De sobte, apareixen monuments desapareguts o altres que encara no han sigut construïts, com la Sagrada Família, ja estan acabats. Per resoldre aquesta situació misteriosa un grup d’artistes encapçalat per Carmen Laforet, Mercè Rodoreda o Gaudí intenten resoldre l’enigma de l’apagada. L’obra es converteix, pràcticament, a una carta d’amor a la ciutat condal. Els protagonistes transiten els seus barris, les seves obres arquitectòniques, el seu art, la seva música i la seva història.

 

 L’autor per dotar de credibilitat i realisme a l’obra situa alguns dels fets en llocs clau per a la ciutat de Barcelona. La Sagrada Família apareix ja finalitzada, es fa referència a alguns monuments que ara ja estan desapareguts o es camina per barris com el gòtic o el Raval. En resum, l’obra fa una representació acurada de la vida a la ciutat en la postguerra, això abans de la gran apagada que fa confluir a totes les barcelones imaginables a un mateix present. És una obra que et fa conèixer, de manera indirecta, la capital de Catalunya, alguns dels seus personatges més rellevants i la vida a la ciutat. 

 

L’obra de David Ucles és una declaració d’amor a la gran cultura, milers d’artistes, racons amagats, milions de històries o moments bonics que guarda aquesta gran ciutat, Barcelona.

Mites que caminen: descobrint Catalunya amb “Mitologia catalana”

“Mitologia catalana”, de Joan Soler i Amigó, recull narracions procedents de la cultura popular catalana i les presenta de manera accessible al lector actual. És un llibre que permet intuir fins a quin punt el territori de Catalunya està ple de llegendes, éssers fantàstics i històries que formen part de la seva memòria col·lectiva.

Segons la sinopsi de l’obra, les històries que inclou tenen l’origen en la tradició i en els treballs de folkloristes i etnòlegs, especialment des de la Renaixença. També s’hi incorporen versions literàries creades per autors que s’han inspirat en aquest fons popular. Això fa que el llibre sigui una porta d’entrada al món dels mites catalans, sense pretendre esgotar-ne tota la seva essència.

Tot i que no cal haver llegit cada relat per parlar-ne en general, es pot destacar que el llibre ajuda a comprendre com la imaginació col·lectiva s’ha relacionat amb el paisatge: muntanyes, coves, pobles o ermites adquireixen significat a través de les històries que s’hi expliquen. D’aquesta manera, el lector pot intuir com aquests llocs estan lligats a figures mítiques com dracs, dones d’aigua o altres personatges fantàstics, típiques de la tradició catalana.

Per a un projecte de recomanacions turístiques, aquest tipus d’obra resulta interessant com a punt de partida. Encara que només es coneguin algunes llegendes o fragments, el llibre mostra que darrere de molts racons hi ha relats que es poden recuperar i reinterpretar. Això obre la porta a pensar rutes on el viatge no sigui només físic, sinó també simbòlic, combinant informació bàsica sobre el lloc amb una breu referència a la seva tradició mítica.

En conjunt, “Mitologia catalana” es pot veure com una invitació a explorar Catalunya amb curiositat: més que un guia turística, és un recordatori que, sota la superfície del paisatge, s’hi amaga un univers de narracions que encara poden inspirar noves maneres de fer turisme cultural.



L’auca del Senyor Esteve-Santiago Rusiñol

Històries modernistes al barri de la Ribera, Barcelona.

L’auca del Senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol, de la qual posteriorment va fer una versió teatral. Està escrita en l’època del Modernisme, un moviment clau en la història de Catalunya. S’ambienta al barri de la Ribera de Barcelona, a finals del segle XIX.

Aquest barri es caracteritzà per l’aparició de centenars de comerços i de botigues que es varen acomodar a la zona, destacada per ser de tradició comerciant i formar un dels nuclis burgesos de la ciutat. És en aquesta Barcelona burgesa on sorgeix el modernisme, que s’expandirà per tot Europa. De mica en mica, sorgiran molts d’artistes a la ciutat, els quals s’enfrontaran amb la societat burgesa del moment i defensaran l’art per l’art.

L’obra, doncs, reflecteix aquest conflicte entre l’artista i la burgesia, a través d’un pare i del seu fill que encarnen aquestes dues posicions. La trama es divideix en tres parts on transcorre la vida del fill, l’Estevet. Ell pertany a una família comerciant, propietària d’una botiga. Des de ben petit l’inculquen els valors del negoci, cosa que representa la burgesia. A mesura que es fa gran, però, l’Estevet comença a mostrar interès pel món artístic, rebutjant la societat burgesa, que prioritza els diners abans que qualsevol altra cosa. És aquí on es fa visible el conflicte de l’artista-burgès. Rusiñol reflecteix la seva posició, enfront aquest dilema i la presenta a l’obra.

L’autor reconeix la importància d’ambdues posicions. Per una banda, el comerciant, representat pel pare, el senyor Esteve, és necessària per obtenir beneficis del negoci, però no dona una vida plena. D’altra banda, l’artista, representat per l’Estevet, ha de ser conscient que sense els diners familiars del negoci, no s’hauria pogut dedicar a la vida artista que li omple. D’aquesta forma, Santiago Rusiñol no es posiciona amb cap dels dos personatges de l’època, sinó que cada un té un paper i una rellevància diferent.

1001 llegendes de Barcelona

Barcelona amaga secrets a cada cantonada. Alguns gairebé invisibles. Altres, ben a la vista però sovint ignorats. Aquest llibre convida a descobrir-los a poc a poc, a través de llegendes i mites que donen veu als carrers, a les places, als edificis de sempre. És ideal per a qui vol conèixer la ciutat més enllà del típic recorregut turístic.

1001 llegendes de Barcelona, d’Irene Batlle Mola, publicat el 2024 per l’editorial L’Arca és una immersió en el passat mític de la ciutat comtal. Barcelona té més de quatre mil anys d’història i al llarg dels segles s’hi han acumulat mites, fantasmes, aparicions estranyes. Històries que, d’una manera o altra, expliquen la història de la ciutat.

Com diu el títol, l’autora recull 1001 relats breus que connecten llocs emblemàtics amb històries populars, sovint amb un toc misteriós, però sempre atractiu per entendre les creences de generacions passades.

El llibre es divideix en narracions curtes i independents, ideals per llegir a trossos, que mostren diversos paisatges. Per exemple, l’església del Pi, on hi ha un gravat d’un petit diable al graó, despertant preguntes sobre rituals antics. El Born ple de bruixes i bruixots, o el túnel del Cau del Diable prop de la Font del Gat a Montjuïc. Altres llegendes parlen de la Casa de les Ànimes en Pena al carrer Sombrerers, les veus fantasmals de l’edifici de la Rotonda o la criatura mig peix mig humana que apareix una vegada l’any a la platja del Poblenou. Aquestes històries no són només entreteniment: relacionen elements històrics amb imaginació, revelant com la societat barcelonina ha evolucionat davant allò sobrenatural.

Per als lectors amb curiositats turístiques, el llibre es destaca per incloure cada llegenda en un espai real i visitable. També guarda tradicions orals que han sobreviscut al creixement urbà.

En resum, aquest recull no només diverteix, sinó que també enriqueix la visió de la ciutat. Recomanat per a amants de l’oci misteriós i del folklore local.

Visions & Cants

Sens dubte, Visions i Cants és una de les grans obres de Joan Maragall, però també és una obra clau del modernisme i una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Joan Maragall publicà Visions i Cants l’any 1900 en un context de crisi política, social i identitària (memorial de greuges el 1885, desastre del 1898). En aquest poemari, dividit en tres parts (Visions, Intermezzo i Cants), Maragall, des d’una perspectiva modernista, pretén fer una aportació al moviment regeneracionista i catalanista del moment.

Per aquesta raó, en la primera part de l’obra, les Visions, recupera el passat a través de personatges històrics i llegendaris de la cultura catalana, com el Comte Arnau o Serrallonga. A través d’aquests personatges, el poeta representa l’esperit i el caràcter de l’ànima catalana, marcada per la terrenalitat, l’individualisme, l’orgull i la vitalitat. Aquest retorn als orígens de la cultura de Catalunya li serveixen per reforçar, sobretot en l’última part, una identitat col·lectiva. Els Cants, en canvi, adopten un to més compromès i crític. En poemes com els que s’inclouen en Els tres cants de guerra, Maragall reflexiona sobre el patriotisme, la violència i el paper del poble, amb l’objectiu final de promoure un esperit col·lectiu catalanista i regeneracionista. L’Intermezzo, situat a la meitat i que s’erigeix en un pont entre les dues parts, recull escenes de la vida quotidiana i les festivitats pròpies de la cultura catalana. Tot plegat, amb Maragall ho aconsegueix amb un estil que el caracteritzà basat en la “paraula viva”, una teoria que defensa una expressió espontània, sincera i emotiva de les imatges que se li presenten al poeta i que deixa escrites.

Sens dubte, Visions i Cants és una de les grans obres de Joan Maragall, però també és una obra clau del modernisme i una de les més importants de la literatura catalana del segle XX. 

Catalunya comarca a comarca: viatjar pel territori amb històries que no surten a les guies

Si busques una manera diferent de descobrir el territori català, Catalunya comarca a comarca – Un meravellós atles del nostre territori i la nostra cultura és una lectura imprescindible. El llibre proposa un extens viatge per totes les comarques del país, combinant mapes, il·lustracions i tradicions que no s’expliquen en totes les guies de viatge.

Quan un viatja per Catalunya sovint es queda als llocs més coneguts i turístics: Barcelona, Girona o la Cerdanya. Però el territori amaga llocs plens d’història i tradicions que interessen a tot aquell que les acaba coneixent de ben a prop. El llibre de Jordi Santjoan és perfecte per fer aquest tipus de viatge.
Aquest atles no és només un recull geogràfic del territori català, també és una invitació a entendre les diferents localitzacions de cada comarca, que tenen identitat pròpia, llegendes i costums que tenen molt a ensenyar a tots aquells que tenen un esperit mogut per la curiositat.
Les seves il·lustracions originals ajuden a endinsar-se al territori i ajuden el lector a situar-se en la zona que s’està explicant i comprendre la relació entre el paisatge i la manera de viure dels seus habitants en cada localitat. A primera vista, pot semblar que el territori no té res a veure amb les tradicions o la forma en què es viu, però tot el contrari, no es viu igual en un poble costaner que a un poble a plena muntanya. Així doncs, les seves il·lustracions són una eina clau per interpretar el territori i descobrir les històries que s’amaguen en cada zona.
És per això que aquest original atles és ideal per a aquells viatgers que busquen experiències autèntiques, per a famílies curioses o per a lectors que volen conèixer Catalunya amb respecte pel territori.