La banda sonora del Garraf: el cançoner imprescindible

La música és el veritable nucli de les Festes Majors, i la comarca del Garraf destaca precisament per la seva riquesa en aquesta. Des de La Boja i La Polca del Barril a la sardana dels Gegants de Sitges, les melodies tradicionals són les que acompanyen les colles i estructuren els actes: ens trobem amb el gran testimoni viu de la cultura popular catalana.

Ball de cintes de la Festa Major de Sitges (de la col·lecció del web Sitges Festa Major)

A Catalunya, les Festes Majors són un dels principals components de la identitat que ens conforma: els sants, els balls populars, els gegants i capgrossos, i, com a element principal, la música. El repertori musical de les Festes Majors compta amb melodies i peces que estructuren els actes i acompanyen les diferents colles, constituint així el veritable fil conductor de les festes. Hi ha peces comunes al voltant de tota la comunitat autònoma, però també hi ha cançons i composicions més típiques a unes comarques que d’altres: la comarca del Garraf compta amb una riquesa sonora inherent a la personalitat de la regió.

Música d’arreu del Garraf

El Toc de Matinades té una funció clara d’obertura oficial; és la primera cançó que sona de matinada el dia del Sant Patró i, alhora, s’utilitza per iniciar la celebració el dia de la vigília just al migdia. Com a particularitat, a la vila de Sitges aquesta peça també es toca durant les processons de Corpus, on s’interpreta juntament amb el Toc de Processó.

Pel que fa als balls de bastons, la cançó més típica de la zona és la coneguda popularment com La Boja, tot i que a la població de Sant Pere de Ribes se l’anomena Les Creus. Aquest nom prové directament de la coreografia que els bastoners ballen en aquesta dansa, on en un moment determinat col·loquen els seus bastons formant la figura d’una creu. 

D’altra banda, La Polca del Barril és un dels passacarrers més famosos, ja que s’utilitza per fer popurris musicals en pràcticament qualsevol ball que implementi la gralla i permeti executar balls lliures. És una peça fonamental per a balls de gegants i bastons. És, a més, una de les melodies més aclamades pel públic, que no només la taral·leja, sinó que també hi canta l’emblemàtic “Visca la Festa Major!” al ritme i amb la melodia de la música. S’utilitza molt per animar les ballades finals i a les exhibicions a les places.

Sardanes de les Festes Majors de Sitges

Si ens fixem en les festes majors de Sitges en concret, trobem un conjunt de sardanes amb un paper tradicional molt específic:

    • Processó de Sant Bartomeu. Va ser composta per Antoni Català i Vila l’any 1920. Aquesta peça s’interpreta el 23 d’agost, el dia de la vigília, al Cap de la Vila i a càrrec de la Cobla Mar i Cel. També sona durant la processó que tanca la jornada al mateix carrer de Sant Bartomeu. En aquests actes, els gegants ballen aquesta sardana davant del sant, tant a la processó de la vigília com l’endemà, 24 d’agost. 
    • Sardana de Festa Major. Aquesta sardana es balla formant una gran rotllana al Cap de la Vila, amb la particularitat que els gegants ballen simultàniament situats just a l’interior d’aquest cercle. La peça s’interpreta a la sortida d’ofici, durant la cercavila que acompanya tot el consistori fins a l’Ajuntament. Mentre la Cobla Mar i Cel toca, tots els elements festius fan la tradicional volta a l’edifici: primer l’inicien els gegants, després passen les colles de foc i, finalment, la resta de balls, com els bastons o les gitanes. 
    • Els Gegants de Sitges. Aquesta és una composició exclusiva i única de Sitges. La ballen exclusivament els gegants, ja sigui durant les festes de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, o a Santa Tecla, el 23 de setembre. Es toca just en el moment del tancament que la comitiva passa pel Passeig de la Ribera, el passeig marítim. Quan els gegants hi arriben, es deixen les gralles durant uns moments per poder ballar conjuntament amb la cobla aquesta sardana tan pròpia. 


El paisatge musical de les Festes Majors del Garraf és un testimoni viu de la cultura catalana i de la identitat de la comarca. Mantenir aquestes melodies i tradicions despertes és una responsabilitat comuna.

Sant Jordi a Catalunya: De la llegenda a la festa del llibre

La primavera porta a Catalunya un dels dies festius més celebrats al calendari: la diada de Sant Jordi. El 23 d’abril no és més que una gran festa literària, si no és tota una celebració per a tots els catalans amb orígens llegendaris.

Els orígens de la llegenda i el culte al Sant

La figura de Sant Jordi va ser un militar romà d’origen grec, martiritzat l’any 303 dC i que va acabar morint el 23 d’abril d’aquell mateix any, per no voler renunciar a la seva fe cristiana i negar-se a perseguir els cristians. A partir d’aquí és quan es comença a retre homenatge com a màrtir i a sorgir històries fantàstiques, fins que a l’edat mitjana, per tota la Corona d’Aragó, es va estendre el culte a Sant Jordi. És aquí on es troben les arrels de la llegenda que tots coneixem, popularitzada gràcies a la Llegenda àuria escrita pel flare Iacopo da Varazze, on apareixen el drac, la princesa i la rosa.

Però no va ser fins al 1427 quan es va començar a generalitzar la festa de Sant Jordi i el 1456 va esdevenir el patró oficial de Catalunya. Això no obstant, a finals del segle XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan es va buscar recuperar les institucions i la llengua catalana utilitzant símbols que unissin el poble, i un d’aquests va ser la figura de Sant Jordi. Aquest símbol representava el passat gloriós medieval i la lluita contra l’opressió, això fa que els intel·lectuals revifessin el culte fins a la instauració de Sant Jordi com a diada patriòtica, cívica i cultural.

Des d’aleshores el 23 d’abril s’ha transformat en un dia per celebrar l’amor on s’intercanvien roses i llibres. Però com han esdevingut aquests elements en símbols representatius de la diada?

Simbolisme de la rosa

Per una banda, la rosa vermella sembla un costum comercial modern, però té arrels profundes. Al segle XV, a Barcelona, ja se celebrava l’anomenada “Fira dels Enamorats” als voltants del Palau de la Generalitat. Durant aquesta data, els joves i els promesos acudien al Pati dels Tarongers del Palau, on se celebrava una missa a la capella de Sant Jordi. A la sortida, els promesos tenien el costum de regalar una rosa vermella a les dones com a símbol de passió i cortesia medieval. Alhora la rosa simbolitza la sang del drac vençut, de la qual va néixer un roser segons la llegenda. Aquest gest romàntic ha perdurat durant anys, fins a l’actualitat que la rosa sol anar acompanyada d’una espiga de blat, representant la fertilitat, i la senyera.

L’arribada del llibre

Per altra banda, el llibre és una incorporació del segle XX. L’any 1926, l’escriptor i editor Vicent Clavel i Andrés va proposar crear un dia per fomentar la lectura, inicialment es va fer a l’octubre, però poc després es va moure a la primavera. Finalment, la data escollida va ser el 23 d’abril, que coincidia amb la mort de dos grans de la literatura: Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El llibre va tenir un paper de resistència durant la dictadura franquista i les llibreries es van convertir en refugis per la defensa de la llengua. Avui, Sant Jordi a Catalunya és el dia més important per al sector editorial, on es calcula que venen milions d’exemplars en una sola jornada. Fins i tot, és una festa que s’exporta arreu del món, en el moment en què la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre inspirant-se en aquesta tradició catalana.

Avui és tota una celebració dedicada a l’amor i als llibres, on els carrers s’omplen de parades i es respira un ambient festiu. Celebrar Sant Jordi a Catalunya és mantenir viu un llegat que combina la llegenda del soldat romà amb la modernitat literària.

La Festa del Cant del Gall de Les Olives: homenatge a la vida de pagès

La Festa del Cant del Gall és una celebració que té lloc des del 2001 al municipi de Les Olives – Garrigoles, al Baix Empordà. Es tracta d’un esdeveniment que gira entorn un concurs en què els galls demostren les seves habilitats com a cantaires, i serveix per homenatjar el cant del gall, un aspecte que durant molts anys ha acompanyat la vida de pagès d’aquesta zona.

La Festa del Cant del Gall és una celebració que té lloc des del 2001 al poble de Les Olives – Garrigoles, al Baix Empordà. L’acte, que se celebra anualment, compta de diverses parts, però s’articula al voltant d’un concurs en què els galls demostren les seves habilitats com a cantaires. 

Una mica d’història

Des de fa temps, els galls i les gallines han conformat una part fonamental de la vida de camp. Aquests animals, aparentment senzills, han fet costat als pagesos i les pageses proporcionant-los tant companyia, com aliment i coneixement. A més, el gall és un animal que compta amb una característica molt particular, que el fa reconeixible per tothom i que, durant anys, ha donat pas a la creació de nombroses peces culturals: el seu cant

Normalment, tothom coneix el cant del gall per ser com un despertador rural. De fet, hi ha moltes pel·lícules que comencen amb una escena en què es fa de dia mentre se sent cantar un gall de fons. Però al camp, sovint també s’ha utilitzat el càntic d’aquesta au per explicar diversos aspectes de la vida, com ara la meteorologia o la sort de la persona que se’n fa càrrec. 

El cant del gall: element cultural

En general, hi ha aforismes com ‘Cada gall al seu galliner’, que vol dir que cadascú és amo de casa seva i només allà pot manar; o ‘Dos galls a un galliner, may hi poden estar bé/no hi canten bé’, que significa que perquè l’estructura d’una llar funcioni només pot haver-hi una persona que exerceixi l’autoritat. Si més no, també hi ha dites del cant del gall que han quedat molt arrelades al seu lloc d’origen. Per exemple, a l’Alt Empordà es creu que si canta el gall vol dir que vindrà pluja, i per això es diu ‘Quant canta molt lo gall, plourà’. En canvi, al Baix Empordà creuen que si el gall canta abans de les dotze de la nit vol dir que canviarà el temps, i diuen ‘Quant canta’l gall entre cap al tart y mitja nit, senyal de pluja o boyra’. 

A banda de les dites, també s’han inventat molts jocs, corrandes i cançons que giren entorn la temàtica central del cant del gall.

La Festa del Cant del Gall

Així doncs, prenent com a referència aquest fet tan particular del territori, a Les Olives se celebra anualment la Festa del Cant del Gall. Es tracta d’una celebració que va començar l’any 2001, i hi pot participar tothom que tingui galls o pericos (galls petits). 

La festa comença amb una tasca de preparació prèvia per part dels veïns del poble. Des de l’Ajuntament, l’Associació Jovent de les Olives i algunes empreses col·laboradores, s’organitza tot l’esdeveniment. Llavors, un cop arriba el dia, que sol ser a mitjans de maig, es desenvolupen totes les activitats que s’han planificat. 

Durant tota la jornada, la plaça s’omple amb paradetes d’artesania, mercat de segona mà, exhibició de motos antigues… Seguidament, cap al migdia, té lloc el concurs, en què durant un període de temps es compta quants cops canta cada gall participant. Un cop la competició acaba, es reparteixen els premis: un per al gall que més ha cantat i un altre per al que s’ha quedat més curt, i a continuació se celebra un dinar popular. Finalment, per tancar la diada, la festa acaba amb una exhibició de sardanes que normalment protagonitzen diferents colles de la zona. 

El cant del gall: homenatge a la idiosincràsia de la vida de pagès

En resum, la Festa del Cant del Gall de les Olives és una celebració per retre homenatge a un animal típic de la idiosincràsia empordanesa i la vida de pagès. Actualment, la globalització i la modernització de la societat fan que molts aspectes que abans eren habituals al camp quedin substituïts per altres de nous, com ara els despertadors. Per aquest motiu, celebracions com la Festa del Cant del Gall (encara que en l’actualitat s’ha aturat) serveixen per aprendre sobre el passat i mantenir vives algunes costums que, d’altra manera, deixarien de cantar.