Segons la sinopsi de l’obra, les històries que inclou tenen l’origen en la tradició i en els treballs de folkloristes i etnòlegs, especialment des de la Renaixença. També s’hi incorporen versions literàries creades per autors que s’han inspirat en aquest fons popular. Això fa que el llibre sigui una porta d’entrada al món dels mites catalans, sense pretendre esgotar-ne tota la seva essència.
Tot i que no cal haver llegit cada relat per parlar-ne en general, es pot destacar que el llibre ajuda a comprendre com la imaginació col·lectiva s’ha relacionat amb el paisatge: muntanyes, coves, pobles o ermites adquireixen significat a través de les històries que s’hi expliquen. D’aquesta manera, el lector pot intuir com aquests llocs estan lligats a figures mítiques com dracs, dones d’aigua o altres personatges fantàstics, típiques de la tradició catalana.
Per a un projecte de recomanacions turístiques, aquest tipus d’obra resulta interessant com a punt de partida. Encara que només es coneguin algunes llegendes o fragments, el llibre mostra que darrere de molts racons hi ha relats que es poden recuperar i reinterpretar. Això obre la porta a pensar rutes on el viatge no sigui només físic, sinó també simbòlic, combinant informació bàsica sobre el lloc amb una breu referència a la seva tradició mítica.
En conjunt, “Mitologia catalana” es pot veure com una invitació a explorar Catalunya amb curiositat: més que un guia turística, és un recordatori que, sota la superfície del paisatge, s’hi amaga un univers de narracions que encara poden inspirar noves maneres de fer turisme cultural.