L’auca del Senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol, de la qual posteriorment va fer una versió teatral. Està escrita en l’època del Modernisme, un moviment clau en la història de Catalunya. S’ambienta al barri de la Ribera de Barcelona, a finals del segle XIX.
Aquest barri es caracteritzà per l’aparició de centenars de comerços i de botigues que es varen acomodar a la zona, destacada per ser de tradició comerciant i formar un dels nuclis burgesos de la ciutat. És en aquesta Barcelona burgesa on sorgeix el modernisme, que s’expandirà per tot Europa. De mica en mica, sorgiran molts d’artistes a la ciutat, els quals s’enfrontaran amb la societat burgesa del moment i defensaran l’art per l’art.
L’obra, doncs, reflecteix aquest conflicte entre l’artista i la burgesia, a través d’un pare i del seu fill que encarnen aquestes dues posicions. La trama es divideix en tres parts on transcorre la vida del fill, l’Estevet. Ell pertany a una família comerciant, propietària d’una botiga. Des de ben petit l’inculquen els valors del negoci, cosa que representa la burgesia. A mesura que es fa gran, però, l’Estevet comença a mostrar interès pel món artístic, rebutjant la societat burgesa, que prioritza els diners abans que qualsevol altra cosa. És aquí on es fa visible el conflicte de l’artista-burgès. Rusiñol reflecteix la seva posició, enfront aquest dilema i la presenta a l’obra.
L’autor reconeix la importància d’ambdues posicions. Per una banda, el comerciant, representat pel pare, el senyor Esteve, és necessària per obtenir beneficis del negoci, però no dona una vida plena. D’altra banda, l’artista, representat per l’Estevet, ha de ser conscient que sense els diners familiars del negoci, no s’hauria pogut dedicar a la vida artista que li omple. D’aquesta forma, Santiago Rusiñol no es posiciona amb cap dels dos personatges de l’època, sinó que cada un té un paper i una rellevància diferent.