gener de 2026 – Catalunya Amagada

Mirall Trencat – Mercè Rodoreda

Mirall trencat és una obra coral on un seguit de personatges de la Barcelona de la Guerra civil estan lligats pels llaços familiars. Aquesta novel·la no és només un relat sobre el passat, sinó una unió de múltiples veus fragmentades d’una localització concreta.

“Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això.” Mercè Rodoreda tenia molt clar quins pilars havien de formar part de la seva obra més ambiciosa. Publicada el 1974, Mirall trencat segueix la vida de tres generacions de la família dels Valldaura-Farriols. La trama segueix l’esplendor de la saga familiar com a part de la burgesia catalana de principis del segle XX fins a la seva absoluta decadència després de la Guerra Civil. No obstant això, no és només una història d’ascens i caiguda, sinó com els personatges transiten pels records i secrets.

L’eix central de la novel·la és la imponent Teresa Goday, una dona d’origen humil, que gràcies a la seva determinació aconsegueix l’ascens social fins a esdevenir la matriarca dels Valldaura. Al seu voltant la lliguen personatges com Salvador Valldaura, l’Eladi Farriols, la seva filla Sofia els nets que protagonitzaran escenes de gran crueltat.

Sense cap dubte, el protagonista real de l’obra és el lloc: la torre i el jardí a Sant Gervasi de Cassoles. Salvador Valldaura compra una torre a la part alta de Sant Gervasi al costat d’un gran jardí, un espai que evoluciona de forma paral·lela amb els seus habitants.

100 anys d’imatges; “Montblanc Desaparegut”, d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras

“Montblanc Desaparegut” d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras, obre una finestra al passat gràcies a la recopilació de fotografies d’arxiu i fons familiars. El llibre documenta l’evolució urbana, la societat catalana i les tradicions perdudes de Montblanc des del segle XIX fins a la dècada de 1960.

El gener i la promesa de, almenys, dos mesos més de fredor d’hivern, ens fan somiar amb les temporades càlides de l’any. Sembla que els darrers dies tothom fuig als seus records de les vacances de juliol o de l’escalfor d’aquell got de cafè a l’entrada de setembre. Nosaltres tendim a tornar a les festes de primavera, entre elles, Sant Jordi. Roses, llibres i senyeres per total Catalunya. Però al mite del nostre estimat cavaller, també s’inclou un indret especial: Montblanc. Al llibre Montblanc Desaparegut, d’Alexandre Rebollo i Albert Carreras, fem un viatge al passat; a través de la recopilació de fotografies antigues, els autors ens porten pels carrers i les històries del poble.

La datació de les imatges es comprèn entre els finals del s. XIX i els anys 60 del s. XX, i encara que moltes han sigut extretes de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, també compta amb fotografies de fons familiars privats, el que aporta fotos que no havien sigut mai publicades de les tradicions i costums de l’època. Rebollo i Carreras ens porten agafats de la mà pel canvi cultural, arquitectònic i social de Montblanc al llarg de l’últim segle, amb exemples com les processons de Corpus Christi, la Festa Major, o els Gegants i Nans originals impresos a les seves pàgines.

Montblanc Desaparegut és un llibre que ens desvela tant gràfica com textualment sobre la història d’un poble estimat per tots, ple d’històries sobre la societat catalana i, naturalment, de llegendes.

Accés a les primeres vuit pàgines del llibre

“1001 secrets de la història de Catalunya”

Històries curioses, misterioses i sovint sorprenents sobre fet del 1714 fins a l’actualitat.

“1001 secrets de la història de Catalunya” és una crònica que narra els fets i personatges que van marcar significativament i van modelar per a arribar al desenvolupament de la identitat de Catalunya com a nació i poble. A través d’històries curioses i anecdòtiques, Ana Riera, l’autora del llibre, ofereix una altra perspectiva sobre la història de Catalunya.

Amb la caiguda de Barcelona per part dels Borbons com a punt de partida, aquest llibre recorre des dels inicis del segle XVIII amb grans històries sobre comtes i reis, les grans guerres o el famós 1714 fins a arribar també a moments més recents. Però no sols explica els fets, sinó també posa èmfasi en com vivia la gent, quins costums tenien, quines pors o esperances els movien i quines històries s’explicaven entre ells.

En haver-hi històries de diferents èpoques, un punt fort del llibre és que es pot llegir de la forma que tu vulguis. Per tant, no cal seguir un ordre, obre el llibre per qualsevol pàgina, deixa’t portar per la història que et toqui i endinsa’t en descobrir les llegendes més importants de Catalunya.

En resum, “1001 secrets de la història de Catalunya” és una manera entretinguda de mirar enrere i descobrir que la història del país està plena de moments inesperats i personatges sorprenents que la fan molt més viva i interessant.

Solitud, de Caterina Albert i Paradís

Descobreix la història i el paisatge que hi ha amagats darrere de la novel·la Solitud, i la seva connexió amb el massís del Montgrí (Baix Empordà).

Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís (sota el pseudònim “Víctor Català”) que explica el recorregut vital de la Mila, la protagonista.

Mila és una dona que se’n va a viure a les muntanyes amb el seu marit, a fer d’ermitans. Allà, en l’ambient solitari i ferotge del bosc i dels cims, surt a la llum la profunda insatisfacció que sent cap a la vida, que es manifesta en la seva relació amb l’entorn, amb ella mateixa i amb altres personatges com el pastor Gaietà. Al llarg de la novel·la, Mila viu diverses experiències que la porten a descobrir la seva personalitat i conèixer-se interiorment, en un gran recorregut espiritual ple de símbols. Al final, el descens de la protagonista per la muntanya, il·lustra el significat final de la novel·la: acceptar la solitud i enfrontar-se a l’existència per si mateixa.

Albert i Paradís va crear una obra que combina la descripció de la realitat amb una narració simbòlica. Amb aquesta estratègia, situa al lector en la posició de la protagonista i li fa descobrir la història a través de la seva mirada. Encara que n’hi ha molts, els principals símbols que apareixen són: la muntanya, que representa les dificultats de la vida per arribar al cim; el pastor Gaietà, que funciona com a guia nietzscheà de Mila en el seu viatge espiritual; i l’Ànima, un caçador que mostra el costat més lleig i irracional dels éssers humans.

Tot i que a la novel·la no es menciona en cap moment un lloc específic on passen els fets, molta gent opina que la història està ambientada en l’ermita de Santa Caterina i el massís del Montgrí, del poble Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Per una banda, perquè el paisatge que es descriu a Solitud és propi de la baixa muntanya mediterrània com és el Montgrí (pins, oliveres, xiprers, romegueres, arns, atzaveres…). D’altra banda, perquè en aquells temps els pastors duien a engegar ramats de cabres i ovelles per la zona. Per últim, Albert i Paradís era de l’Escala, un poble que fa costat amb Torroella, i això també fa pensar que es va inspirar en aquest lloc.

La ciudad de las luces muertas – David Ucles

La ciudad de las luces muertas, recentment premiada amb el guardó Nadal, tracta la història de Barcelona en la postguerra franquista. A través de diversos personatges, històries i enclaus de la ciutat Ucles recorre per la vida de l’època en un llibre màgic.

Aquesta obra et remunta a una Barcelona antiga, aquella de fa pràcticament 100 anys. Un dia tota la ciutat es queda sense llum, tant la produïda per el sol com aquella artificial. En aquestes 24 hores l’apagada també és temporal. Diverses barcelones de diferents èpoques i realitats es superposen al mateix moment. De sobte, apareixen monuments desapareguts o altres que encara no han sigut construïts, com la Sagrada Família, ja estan acabats. Per resoldre aquesta situació misteriosa un grup d’artistes encapçalat per Carmen Laforet, Mercè Rodoreda o Gaudí intenten resoldre l’enigma de l’apagada. L’obra es converteix, pràcticament, a una carta d’amor a la ciutat condal. Els protagonistes transiten els seus barris, les seves obres arquitectòniques, el seu art, la seva música i la seva història.

L’autor per dotar de credibilitat i realisme a l’obra situa alguns dels fets en llocs clau per a la ciutat de Barcelona. La Sagrada Família apareix ja finalitzada, es fa referència a alguns monuments que ara ja estan desapareguts o es camina per barris com el gòtic o el Raval. En resum, l’obra fa una representació acurada de la vida a la ciutat en la postguerra, això abans de la gran apagada que fa confluir a totes les barcelones imaginables a un mateix present. És una obra que et fa conèixer, de manera indirecta, la capital de Catalunya, alguns dels seus personatges més rellevants i la vida a la ciutat.

L’obra de David Ucles és una declaració d’amor a la gran cultura, milers d’artistes, racons amagats, milions de històries o moments bonics que guarda aquesta gran ciutat, Barcelona.

Mites que caminen: descobrint Catalunya amb “Mitologia catalana”

“Mitologia catalana”, de Joan Soler i Amigó, recull narracions procedents de la cultura popular catalana i les presenta de manera accessible al lector actual. És un llibre que permet intuir fins a quin punt el territori de Catalunya està ple de llegendes, éssers fantàstics i històries que formen part de la seva memòria col·lectiva.

Segons la sinopsi de l’obra, les històries que inclou tenen l’origen en la tradició i en els treballs de folkloristes i etnòlegs, especialment des de la Renaixença. També s’hi incorporen versions literàries creades per autors que s’han inspirat en aquest fons popular. Això fa que el llibre sigui una porta d’entrada al món dels mites catalans, sense pretendre esgotar-ne tota la seva essència.

Tot i que no cal haver llegit cada relat per parlar-ne en general, es pot destacar que el llibre ajuda a comprendre com la imaginació col·lectiva s’ha relacionat amb el paisatge: muntanyes, coves, pobles o ermites adquireixen significat a través de les històries que s’hi expliquen. D’aquesta manera, el lector pot intuir com aquests llocs estan lligats a figures mítiques com dracs, dones d’aigua o altres personatges fantàstics, típiques de la tradició catalana.

Per a un projecte de recomanacions turístiques, aquest tipus d’obra resulta interessant com a punt de partida. Encara que només es coneguin algunes llegendes o fragments, el llibre mostra que darrere de molts racons hi ha relats que es poden recuperar i reinterpretar. Això obre la porta a pensar rutes on el viatge no sigui només físic, sinó també simbòlic, combinant informació bàsica sobre el lloc amb una breu referència a la seva tradició mítica.

En conjunt, “Mitologia catalana” es pot veure com una invitació a explorar Catalunya amb curiositat: més que un guia turística, és un recordatori que, sota la superfície del paisatge, s’hi amaga un univers de narracions que encara poden inspirar noves maneres de fer turisme cultural.

L’auca del Senyor Esteve-Santiago Rusiñol

Històries modernistes al barri de la Ribera, Barcelona.

L’auca del Senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol, de la qual posteriorment va fer una versió teatral. Està escrita en l’època del Modernisme, un moviment clau en la història de Catalunya. S’ambienta al barri de la Ribera de Barcelona, a finals del segle XIX.

Aquest barri es caracteritzà per l’aparició de centenars de comerços i de botigues que es varen acomodar a la zona, destacada per ser de tradició comerciant i formar un dels nuclis burgesos de la ciutat. És en aquesta Barcelona burgesa on sorgeix el modernisme, que s’expandirà per tot Europa. De mica en mica, sorgiran molts d’artistes a la ciutat, els quals s’enfrontaran amb la societat burgesa del moment i defensaran l’art per l’art.

L’obra, doncs, reflecteix aquest conflicte entre l’artista i la burgesia, a través d’un pare i del seu fill que encarnen aquestes dues posicions. La trama es divideix en tres parts on transcorre la vida del fill, l’Estevet. Ell pertany a una família comerciant, propietària d’una botiga. Des de ben petit l’inculquen els valors del negoci, cosa que representa la burgesia. A mesura que es fa gran, però, l’Estevet comença a mostrar interès pel món artístic, rebutjant la societat burgesa, que prioritza els diners abans que qualsevol altra cosa. És aquí on es fa visible el conflicte de l’artista-burgès. Rusiñol reflecteix la seva posició, enfront aquest dilema i la presenta a l’obra.

L’autor reconeix la importància d’ambdues posicions. Per una banda, el comerciant, representat pel pare, el senyor Esteve, és necessària per obtenir beneficis del negoci, però no dona una vida plena. D’altra banda, l’artista, representat per l’Estevet, ha de ser conscient que sense els diners familiars del negoci, no s’hauria pogut dedicar a la vida artista que li omple. D’aquesta forma, Santiago Rusiñol no es posiciona amb cap dels dos personatges de l’època, sinó que cada un té un paper i una rellevància diferent.

Torna, torna Serrallonga

La figura de Serrallonga ha travessat segles de tradició oral, literatura i llegenda popular. Però també ha trobat un espai destacat en la música catalana contemporània. La cançó Torna, torna Serrallonga, del grup Els Esquirols, recupera el mite del bandoler per convertir-lo en símbol de memòria col·lectiva, arrelament al territori i resistència cultural.

Torna, torna Serrallonga és una de les cançons més emblemàtiques del grup Els Esquirols, (nascut el 1969) protagonista de la Nova Cançó i el folk català dels anys setanta. La peça no pretén fer una reconstrucció històrica rigorosa del personatge, sinó que s’inscriu plenament en la tradició llegendària que ha envoltat Serrallonga al llarg del temps.

La cançó (publicada al disc Torna, torna Serrallonga, el 1980) presenta Serrallonga com una figura mítica, gairebé atemporal, que retorna simbòlicament als boscos del Montseny i les Guilleries. Aquest retorn no és literal, sinó emocional i cultural: Serrallonga esdevé la veu del passat que interpel·la el present. A través d’una lletra senzilla però carregada de simbolisme, Els Esquirols connecten el bandoler amb valors com la llibertat, la dignitat i l’arrelament a la terra. Un dels aspectes més rellevants de la cançó és la seva vinculació amb el territori. Els paisatges boscosos, els camins amagats i les muntanyes no són només un decorat, sinó part essencial del relat. Des “del cor de les Guilleries” passant per “les parets de Tavertet”; Sau, la Cellera o el Matagalls apareixen com espais de memòria, on la llegenda continua viva gràcies a la transmissió cultural. D’aquesta manera, la cançó contribueix a reforçar la relació entre lloc i narració, un element central en la cultura popular catalana. Torna, torna Serrallonga exemplifica com les llegendes no són relíquies del passat, sinó relats vius que es reinterpreten segons el context històric. Per això, en plena segona meitat del segle XX, la cançó va adquirir també una lectura simbòlica vinculada a la recuperació de la identitat catalana i la resistència cultural (un moment de canvis històrics en què cantar català era tot un repte).

Així, aquesta peça musical esdevé una eina ideal per descobrir Catalunya a través de les seves llegendes, sobretot entre els amants de la muntanya, demostrant que el patrimoni immaterial també es transmet mitjançant la música i l’emoció col·lectiva.

1001 llegendes de Barcelona

Barcelona amaga secrets a cada cantonada. Alguns gairebé invisibles. Altres, ben a la vista però sovint ignorats. Aquest llibre convida a descobrir-los a poc a poc, a través de llegendes i mites que donen veu als carrers, a les places, als edificis de sempre. És ideal per a qui vol conèixer la ciutat més enllà del típic recorregut turístic.

1001 llegendes de Barcelona, d’Irene Batlle Mola, publicat el 2024 per l’editorial L’Arca és una immersió en el passat mític de la ciutat comtal. Barcelona té més de quatre mil anys d’història i al llarg dels segles s’hi han acumulat mites, fantasmes, aparicions estranyes. Històries que, d’una manera o altra, expliquen la història de la ciutat.

Com diu el títol, l’autora recull 1001 relats breus que connecten llocs emblemàtics amb històries populars, sovint amb un toc misteriós, però sempre atractiu per entendre les creences de generacions passades.

El llibre es divideix en narracions curtes i independents, ideals per llegir a trossos, que mostren diversos paisatges. Per exemple, l’església del Pi, on hi ha un gravat d’un petit diable al graó, despertant preguntes sobre rituals antics. El Born ple de bruixes i bruixots, o el túnel del Cau del Diable prop de la Font del Gat a Montjuïc. Altres llegendes parlen de la Casa de les Ànimes en Pena al carrer Sombrerers, les veus fantasmals de l’edifici de la Rotonda o la criatura mig peix mig humana que apareix una vegada l’any a la platja del Poblenou. Aquestes històries no són només entreteniment: relacionen elements històrics amb imaginació, revelant com la societat barcelonina ha evolucionat davant allò sobrenatural.

Per als lectors amb curiositats turístiques, el llibre es destaca per incloure cada llegenda en un espai real i visitable. També guarda tradicions orals que han sobreviscut al creixement urbà.

En resum, aquest recull no només diverteix, sinó que també enriqueix la visió de la ciutat. Recomanat per a amants de l’oci misteriós i del folklore local.

Visions & Cants

Sens dubte, Visions i Cants és una de les grans obres de Joan Maragall, però també és una obra clau del modernisme i una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Joan Maragall publicà Visions i Cants l’any 1900 en un context de crisi política, social i identitària (memorial de greuges el 1885, desastre del 1898). En aquest poemari, dividit en tres parts (Visions, Intermezzo i Cants), Maragall, des d’una perspectiva modernista, pretén fer una aportació al moviment regeneracionista i catalanista del moment.

Per aquesta raó, en la primera part de l’obra, les Visions, recupera el passat a través de personatges històrics i llegendaris de la cultura catalana, com el Comte Arnau o Serrallonga. A través d’aquests personatges, el poeta representa l’esperit i el caràcter de l’ànima catalana, marcada per la terrenalitat, l’individualisme, l’orgull i la vitalitat. Aquest retorn als orígens de la cultura de Catalunya li serveixen per reforçar, sobretot en l’última part, una identitat col·lectiva. Els Cants, en canvi, adopten un to més compromès i crític. En poemes com els que s’inclouen en Els tres cants de guerra, Maragall reflexiona sobre el patriotisme, la violència i el paper del poble, amb l’objectiu final de promoure un esperit col·lectiu catalanista i regeneracionista. L’Intermezzo, situat a la meitat i que s’erigeix en un pont entre les dues parts, recull escenes de la vida quotidiana i les festivitats pròpies de la cultura catalana. Tot plegat, amb Maragall ho aconsegueix amb un estil que el caracteritzà basat en la “paraula viva”, una teoria que defensa una expressió espontània, sincera i emotiva de les imatges que se li presenten al poeta i que deixa escrites.

Sens dubte, Visions i Cants és una de les grans obres de Joan Maragall, però també és una obra clau del modernisme i una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.